El PEN Català s’adhereix al «Decàleg dels drets lingüístics del valencià»

La matèria primera dels escriptors —i, en general, del pensament i la creativitat humanes— és el llenguatge. Tanmateix, les circumstàncies culturals, socials, econòmiques, administratives, ideològiques i polítiques de les últimes dècades no solament no han aconseguit revertir en determinats contextos la inèrcia d’un lamentable, perniciós i vergonyant procés de substitució lingüística: en molts àmbits d’ús aquest procés, fins i tot, sembla haver-se accentuat d’una forma preocupant. Sembla cosa de no creure —per reportar un exemple concret— que al cor de l’Europa tecnològicament i democràticament desenvolupada del segle xxi els ciutadans valencians (es diu fàcil, això!) puguen passar i repassar totes les freqüències del dial de la ràdio i tots els canals del comandament de la televisió sense aconseguir sintonitzar ni una sola emissora en la llengua pròpia i oficial.

El PEN català entén que valors com la llibertat d’expressió, la llibertat de pensament o la simple i estricta llibertat de creació i desenvolupament vital són indestriables d’una exquisida observança dels drets lingüístics, d’un respecte màxim per la diversitat idiomàtica, i de la més ferma i decidida promoció de les llengües i les cultures socialment minoritzades.

D’acord amb aquestes consideracions, i en atenció als principis subjacents a la Declaració Universal de Drets Lingüístics i el Manifest de Girona que el PEN Català va promoure al seu moment, considerem necessari continuar reivindicant el respecte per aquests drets lingüístics universals i essencials: tant en termes generals com, especialment, en el cas sensible de la llengua catalana. Particularment en l’actual moment de regeneració política i ideològica sembla oportú recordar, una vegada més, que la civilitat s’ha de construir sobre la base de la valoració, la protecció i el respecte de la diversitat lingüística; que el sistema educatiu ha de contribuir inexcusablement al prestigi, el coneixement i l’estima de la llengua pròpia; que els mitjans de comunicació (en especial els de titularitat pública) han d’afavorir la normalitat lingüística i la possibilitat d’una vida plena i digna en la llengua pròpia de cada territori i cada societat; i que tant l’administració com els ciutadans —en l’àmbit de la responsabilitat individual— han de garantir l’acompliment dels drets lingüístics en pro d’un òptim desenvolupament de les possibilitats de la creació, la comunicació, l’expressivitat, el sentiment i l’emoció humanes.

Per tot això, el PEN Català estima pertinents totes iniciatives a favor de l’ús social de la llengua, i se solidaritza i s’adhereix —com un model de bones pràctiques— a la que recentment ha impulsat a Elx l’Associació Cívica per la Llengua el Tempir, sobre el «Decàleg dels drets lingüístics».