L’escriptor palestí Bàssem An-Nabrís publica el seu primer llibre de contes en català amb traducció de Valeria Macías i il·lustracions de Teo Peiró. Editat per la novíssima editorial Karwán amb el suport del PEN Català, l’autor passa pel sedàs narratiu retalls de vida que aplega durant les seves passejades pels carrers de Barcelona, una ciutat que observen i estudien els ulls estrangers des d’una perspectiva que no coneixem. L’autor signarà llibres durant la diada de Sant Jordi a la parada de l’editorial, a Passeig de Gràcia amb Diputació.

Escrites entre el 2013 i el 2016, són històries entranyables amb pinzellades d’ironia, de crítica i de reflexió existencial en les quals l’autor no abandona, sobretot en les més breus, la seva mirada de poeta que busca la paradoxa en l’essència de les coses.

L’autor deixa captivar espontàniament per les vivències de persones vulnerables i pels entorns humils, no en va els seus records de l’altra riba del Mediterrani estan indefectiblement marcats per grans mancances. Tanquen aquest volum vuit contes de caire memorialístic que evoquen la Khan Yunis natal de l’autor.

An-Nabrís és autor de set llibres de poemes i dos diaris de guerra. Va ser el tercer escriptor acollit a Barcelona, dins del Programa coordinat pel PEN Català amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat. El programa té com a objectiu acollir durant un període de dos anys un escriptor o escriptora perseguits. Des d’aleshores, an-Nabrís viu a Barcelona i es dedica plenament a l’escriptura. El 2014 va publicar el seu recull de poemes Totes les pedres, publicat per Adia Edicions amb el suport del PEN Català.

Poeta i escriptor prominent de la seva generació a Palestina, va néixer a Khan Yunis, a la Franja de Gaza, l’any 1960. Als disset anys va deixar l’escola per contribuir a l’economia familiar i va treballar a Israel en feines del camp, de la construcció i com a pastisser. Abans dels vint anys va començar a publicar poemes, crítiques literàries i articles culturals als diaris del seu país, malgrat la censura i les dures condicions que imposava l’ocupació israeliana. Els seus primers textos li van fer tastar l’amargor de la presó, on, com ell mateix, van anar a parar tots els escriptors palestins de la seva generació.

El 1980 es va instal·lar al Caire i s’hi va quedar tres anys. Allà va gaudir d’un ambient literari excepcional encapçalat pels grans mestres de les lletres egípcies contemporànies, com Naguib Mahfuz, Yussif Idriss i Ibrahim Aslan, i va tenir l’oportunitat de freqüentar les tertúlies on parlaven de literatura, societat i política. Arran dels acords d’Oslo, An-Nabrís va passar a formar part del funcionariat del Ministeri de Cultura del seu país, feina que va compaginar amb l’escriptura.

Amb l’arribada al poder a Gaza de Hamas, la seva sort va canviar novament i va patir l’ostracisme i la persecució de part del nou govern, fets que el van obligar a empendre novament la via de l’exili.

Bàssem An-Nabrís