El passat divendres 18 d’octubre, el PEN Català va col·laborar en l’acte “El silenci no és cap opció” a Frankfurt. Laura Huerga ens ho explica amb detall a la crònica de l’acte:

“D’alguna manera, no deixar de protestar i d’opinar per no perdre el dret de protestar i d’opinar: El silenci no és cap opció.”

Robert Guixaró (jurista), Gonzalo Boye (advocat de Carles Puigdemont i Valtonyc), Sverre Pedersen (membre de Freemuse) i Laura Huerga (editora de Raig Verd i membre del PEN català) van participar, el divendres 18 d’octubre, en l’acte “El silenci no és cap opció”, organitzat per l’ANC Frankfurt en col·laboració amb el PEN Català. Petra Elser, de l’ANC Frankfurt, va ser l’encarregada de moderar la conversa.

La convocatòria va ser tot un èxit. Pensada per fer-se en dues llengües, català i alemany, va atreure l’atenció d’unes 70 persones que, en veure que no podien accedir a la sala per l’aforament màxim marcat per l’espai, van decidir quedar-se a fora escoltant la conversa a través dels aparells de traducció que alhora servien de micròfons.

Elser va fer un recordatori per la llibertat dels presos polítics i un balanç de les últimes setmanes de l’actualitat catalana per mostrar com la recent sentència pot afectar els drets de llibertat d’expressió i manifestació, i va parlar sobre les noves formes de censura possibles que s’apliquen des de l’Estat. Amb aquesta intervenció va donar pas a Laura Huerga que, amb la publicació de Tu, calla! coescrit amb Blanca Busquets ja havia definit alguns d’aquests escenaris.

Huerga va explicar com la llei Mordassa vulnera els drets humans, amb la discrecionalitat policial, la presumpció de veracitat del policia, i la pèrdua de la presumpció d’innocència. També va fer una repassada a algunes dades com ara el sorprenent fet que els casos relacionats amb terrorisme es tripliquin una vegada ETA abandona les armes i deixa d’existir. O el fet que, fins al 2015 només l’1,7% dels policies denunciats fossin sancionats i que, a partir del mateix 2015, aquesta xifra passi a ser 0%.

Després de l’exposició de Huerga, Robert Guixaró va exposar el perill de la pena per sedició i de la fàcil aplicació que pot tenir a qualsevol moviment de protesta al carrer. Va centrar-se sobretot en la repressió de la dissidència i de la protesta a través dels delictes d’incitació a l’odi i d’enaltiment del terrorisme que, arran de la modificació del Codi Penal (també el 2015) permeten amb la seva vaguetat acusacions per criminalitzar la protesta i l’opinió.

Gonzalo Boye, per la seva part, va explicar l’actual situació dels presos polítics i com això afecta els exiliats polítics. Quins procediments pot seguir l’Estat espanyol i com reaccionaran a les diferents persecucions que es facin a Europa. També va explicar l’euroordre que havien rebut sobre el President Puigdemont i com havien reaccionat aquell mateix matí al jutjat pertinent de Brussel·les.

Sverre Pedersen va exposar l’informe conjunt del PEN amb Freemuse, on s’explica l’informe elaborat per al grup de treball del gener de 2020, on no només s’informa de les diferents limitacions de reunió i d’opinió sino també de les limitacions d’informació i els perills que tot això comporta per a qualsevol democràcia.

El públic va manifestar preguntes i dubtes sobretot relacionades amb l’actual estat jurídic dels presos polítics. Quines sortides tindran, quines opcions ens queden, quins són els propers passos a fer. Els juristes Boye i Guixaró van contestar a les preguntes mirant de dibuixar escenaris possibles sobre què pot passar. A les preguntes del públic, Huerga va comentar que els perills invisibles i contra els quals no es pot lluitar són la censura i la desmobilització, cosa que l’Estat provoca amb objectius poc clars i motivacions poc definides a l’hora d’encausar ciutadans. També es va comentar que la millor eina per provocar un canvi són ara mateix els moviments socials i que, des del carrer, es poden aconseguir moltes coses. D’alguna manera, no deixar de protestar i d’opinar per no perdre el dret de protestar i d’opinar: El silenci no és cap opció.