La Universitat de Zadar ha acollit durant els dies 10 i 13 d’octubre el congrés Migratory voices: Mediterranean unity in diversity, organitzat pel centre de PEN de Croàcia, amb el suport del PEN Internacional i pels departaments d’estudis italians, francesos i ibèrics d’aquesta universitat.

A l’acte d’inauguració van intervindre Sylvestre Clancier, president d’honor del Pen Club francès, el vicepresident del PEN Internacional, Hori Takeaki, i els amfitrions del PEN croat Sibila Petlevski, Tomica Bajsić i Iva Grgić Maroević. L’acte es va cloure amb un petit recital de guitarra i veu a càrrec dels joves músics Martina Škorčević i Quim Font, que van cantar en croat, català i castellà.

Durant les sessions del congrés es van tractar des de diversos punts de vista els moviments poblacionals, des de la visió històrica de l’escriptor eslovè Tone Peršak que va recordar que les grans migracions estan en la base de totes les cultures mediterrànies, fins a l’anàlisi de la figura del traductor a les fronteres espanyoles que van fer les professores Edina Spahić i Ivana Ustamuhić. Hi va haver temps per escoltar reflexions crítiques amb l’actitud de les institucions europees front a l’anomenada “crisi dels refugiats”. Així com per analitzar críticament els conceptes i les paraules utilitzades per referir-nos a aquestes qüestions.

Els quatre dies del congrés van servir també per a redactar un document amb conclusions i recomanacions de la PEN Mediterranean Network. Aquest document reivindica que la recerca d’una vida millor no pot ser considerada il·legal en cap cas i que, per tant, cap persona és il·legal. El manifest també reclama a la Unió Europea que respecten les lleis de la mar a la Mediterrània i deixen de criminalitzar les ONG que ajuden els migrants (aquí podeu llegir el manifest en anglès).

El congrés es va tancar amb un recital multilingüe en què tots els escriptors participants van fer sentir les veus plurals i diverses de la Mediterrània. Es va poder sentir poesia en francès, en occità, en hebreu, en turc, en català, en croat, en grec i en eslovè.

Text de: Pau Sanchis Ferrer