ACTUALITZACIÓ: Hamza Yalçin ha tornat a Suècia després d’un procés judicial llarg i intens que va començar el 3 d’agost. Les autoritats espanyoles han refusat finalment l’extradició del periodista, que ha passat 56 dies a la presó de Can Brians. La Llei d’extradició passiva determina que no es concediran les extradicions quan la persona reclamada tingui reconeguda la condició d’asil, com és el cas de Yalçin.

El titular del Jutjat d’Instrucció nº 2 de l’Audiència Nacional ha decretat avui, dijous 28 de setembre, la llibertat provisional del periodista suec d’origen turc, Hamza Yalçin, detingut i empresonat al Centre Penitenciari Brians des del passat 3 d’agost per les autoritats espanyoles, degut a una ordre emesa per Turquia, a través de la Interpol.

Hamza Yalçin haurà de comparèixer setmanalment als jutjats i se li ha retirat el passaport mentre es dirimeix la seva petició d’extradició emesa pel govern turc.

El jutge ha valorat que Hamza Yalçin tingués arrelament, gràcies a la predisposició del  PEN Català i l’Ajuntament de Barcelona per oferir un allotjament a Barcelona, però finalment, per pròpia recomanació del jutge, s’allotjarà a Madrid on pot esperar la decisió definitiva sobre la seva extradició. El Consell de Ministres, celebrat divendres 22 de setembre, va deixar sobre la taula la petició d’extradició formulada per Turquia. Des del despatx d’advocats ILOCAD, que porta la seva defensa, es va sol·licitar que es denegués aquesta sol·licitud ja que Yalçin té nacionalitat sueca i se li va atorgar l’asil en aquell país.

Des de la seva detenció el PEN Català, i altres associacions i entitats catalanes i internacionals, han promogut un manifest, que ja han signat més de 13.000 persones i entitats, en què demanaven el seu alliberament sense condicions i la denegació de l’extradició, amb un clar i inequívoc compromís en la defensa dels Drets Humans, que Turquia vulnera sistemàticament.

L’escrit de sol·licitud de llibertat provisional que han presentat els advocats destaca l’absència del requisit de doble incriminació, la seva condició de refugiat o asilat, i la existència real, en cas d’extradició, que pugui ser sotmès a tortures, a un procés  mancat de les mínimes garanties del dret de defensa i a un tracte inhumà o degradant.

La sol·licitud assenyala, a més, que els fets pels quals les autoritats turques  consideren que Yalçin forma part d’un grup terrorista o criminal, són imprecisos i sense fonament fàctic o bé contradictoris. Destaca que Hamza Yalçin, com a periodista, escriu articles amb la finalitat de desenvolupar el seu deure d‘informar de manera veraç i amb llibertat d’opinió.

L’ordre de detenció internacional emesa per les autoritats turques no és més que una manifestació política cap als periodistes opositors a l’actual govern turc que atempta contra la llibertat d’expressió de Hamza Yalçin.