Aquest mes presentem un nou format per a “La veu del soci”, més fresc i dinàmic, amb una bateria de cinc preguntes breus que giren al voltant de la identitat literària i la llibertat d’expressió.

TINA VALLÈS (Barcelona, 1976) Escriptora, traductora, correctora i editora.

1.  Quin pes creus que té la teva identitat/personalitat en la teva forma d’escriure?
Crec que és indestriable qui soc de qui escric, que els meus orígens i el meu caràcter es reflecteixen en el meu escriure. Potser no en parlo directament, però hi són i fan que escriguin com escric i que escriguin el que escric. En la meva última novel·la, per exemple, els meus orígens de la Conca de Barberà hi són ben presents. Pel que fa a la personalitat, em considero una persona molt curiosa, observadora i alhora reservada i em fa l’efecte que això, d’alguna manera, també es trasllada en la meva manera d’escriure, d’abordar el que escric i d’expressar-me.

2.  En algun moment de la teva carrera literària la teva llibertat d’expressió s’ha vist amenaçada?
Explícitament no, però d’un temps cap aquí, sobretot quan penso en els temes per als articles que escric a la premsa, sí que en algun moment m’he frenat o m’he suavitzat a l’hora de dir segons què, però m’ho he fet jo mateixa, no m’han dit mai sobre què puc escriure i sobre què no, als mitjans on escric. Soc afortunada i en soc ben conscient.

3.  Què és el més controvertit que has escrit mai?
Em sembla que encara no ho he escrit. Vull dir, pel que fa a la literatura de ficció, no crec que se’m consideri (ni jo tampoc m’hi considero) una autora controvertida, i pel que fa als articles, sí que de vegades toco temes delicats, però sempre procuro fer-ho amb el màxim respecte i diria que l’adjectiu controvertit no m’acaba d’escaure.

4.  Hi ha algun text que desitjaries no haver escrit o publicat?
No. Potser alguna cosa la corregiria o matisaria, però no em penedeixo (de moment!) de res del que he escrit i publicat.

5.  Algun llibre que hagi marcat la teva forma d’escriure?
Molts. Però sobretot els de Rodoreda, Perec i Calvino, i últimament també els de Gonçalo M. Tavares. Serien els meus fars, o models.


SOBRE TINA VALLÈS: 
Ha escrit contes per a nens i reculls de contes i novel·les per a adults. Guanyadora del premi Mercè Rodoreda de contes (2012), el premi Anagrama Llibres de novel·la (2017) i el premi M. Àngels Anglada de novel·la (2018). La seva última novel·la, La memòria de l’arbre, ha sigut traduïda al castellà, italià, portuguès, francès, gallec i turc. Escriu articles per a Vilaweb i per a la revista Time Out Barcelona.