Al butlletí de setembre entrevistem dos dels socis del País Valencià.

Begonya Pozo (València, 1974) és Doctora en Filologia, Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Italiana per la Universitat de València on, des de 1998, treballa com a professora de Filologia Italiana.

Per què ets sòcia del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
Sóc sòcia del PEN Català perquè considere totalment obligatòria i necessària la nostra tasca pel que fa a la defensa dels drets lingüístics (amb totes les seues implicacions culturals, socials, ideològiques, vitals…) de les persones que es troben en situacions d’emergència vital pel fet d’escriure i opinar sobre la realitat que ens envolta. La llibertat d’expressió, en qualsevol llengua i qualsevol territori, mai no pot ser abolida. Per això, una institució d’àmbit internacional com el PEN és imprescindible a hores d’ara per lluitar –amb la voluntat de garantir– els drets que són anorreats per diversos governs autoritaris arreu del món.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
Com a sòcia del País Valencià, m’agradaria que la presència d’activitats del PEN Català al nostre territori fora molt més freqüent. La majoria de les activitats es desenvolupen a Barcelona i trobe que cal una presència més visible del PEN al nostre País per tal de vertebrar les accions contra les agressions que pateixen les persones acollides al PEN des de tot l’àmbit català. Per altra banda, crec que és necessari un esforç per ampliar la xarxa de les ciutats d’acollida perquè una ciutat com València –que sap molt bé què vol dir “resistència” cultural, lingüística i política– a hores d’ara no deuria de ser fora d’aquesta xarxa. Ací també volem acollir. Per últim, trobe imprescindible fer molt més visible la tasca del PEN a diversos col·lectius ciutadans –molt especialment l’alumnat i el professorat universitari, els agents socials i els/les artistes en general– que són decisius per canviar progressivament l’estructura social.

En quin projecte treballes actualment?
Actualment estic dinamitzant el procés per aconseguir que València siga també una ciutat d’acollida. És un procés lent i complex, però tant la Universitat de València com la Diputació de València i la Fundación por la Justicia estem treballant plegats per aconseguir-ho. Esperem que siga una realitat aviat.

Pau Sanchis (Pobla de Farnals, 1978) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i llicenciat en Filologia Hispànica i màster en literatura comparada per la UAB. Ha estat professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Zadar (Croàcia).

Per què ets soci del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
Em vaig fer soci després d’haver col·laborat a Visat de la mà de Rossend Arquès i Simona Skrabeč ja fa un grapat d’anys. Crec que el PEN fa una tasca impagable en defensa de la llibertat de pensament i d’expressió. En aquest sentit qualsevol àrea és fonamental, perquè totes persegueixen el mateix objectiu.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
La mateixa que tots els anteriors: perseverar i adaptar els mecanismes de reivindicació a les circumstàncies actuals. Hem vist que amb l’arribada de noves plataformes d’expressió, han aparegut noves formes de repressió de la llibertat d’expressió, que se sumen a les de tota la vida. Mentre hi haja qui pose morrions a la gent de lletra, caldrà que el PEN estiga amatent.

En quin projecte treballes actualment?
Ara estic traduint una novel·la del croat al castellà i acabant d’enllestir un llibre de poemes que es publicarà l’any que ve, però que vaig començar a escriure fa temps, quan vivia a Croàcia, i que reflexiona sobre la relació que tenim amb els llocs, sovint propis, sovint estranys, sovint ni una cosa ni l’altra, que habitem i amb el pes de la història sobre aquests llocs.