Al butlletí de juliol parlem amb els socis Joan Prats i Àngels Gregori.

Joan M. Prats Sobrepere (Reus, 1940) és llicenciat en Filosofia i Lletres i ha treballat de professor de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. Ha estudiat l’obra de Salvador Espriu i de Domènec Guansé. Ha col·laborat en diverses obres i revistes amb articles sobre lingüística i toponímia i és autor de la novel·la L’illa afortunada (2006), guardonada amb el premi Pere Calders.

Per què ets soci del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
Joan Prats: Feia poc que m’havien publicat els primers llibres i, en associar-me a l’AELC, vaig trobar normal fer-ho, al mateix temps, al PEN, al cap i a la fi, dues cares de la mateixa moneda. Després, quan vaig anar entrant en la història, els principis i les activitats excepcionals del PEN, cada vegada el valoro més i voldria que fos una de les associacions de bandera de la nostra cultura.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
J. P.: Jo, pobre de mi, no em sé decidir. Si trobéssim una fórmula màgica per engrescar més gent… La prioritat més concreta és el Programa de l’Escriptor Acollit, en el qual es fan visibles els problemes de la llibertat d’expressió en una persona concreta i tangible. Enllaçats a aquesta llibertat, hi ha els drets lingüístics (tan trepitjats com sabem que estan, per experiència). D’altra banda, la traducció és una activitat tan inherent a la cultura, que no en podem prescindir. És present a la nostra vida des que comencem a llegir.
Però no tenen menys importància la revista Visat, el blog Veu Lliure, les activitats, i l’assistència a reunions internacionals, siguin aquí o a l’exterior. Total, molta feina i persones esforçades i exemplars que la fan tan bé!

En quin projecte treballes actualment? 
J. P.: A més de la creació literària, tinc un article compromès valorant els 60 anys de la primera edició de la novel·la El doctor Givago, tan important en el seu temps i tan oblidada pel nostre sector de les lletres.

Àngels Gregori Parra (Oliva, 1985) és poeta i gestora cultural. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB, Doctora en Literatura,  també ha cursat un Màster en Gestió Cultural per la UOC. És comissària, des de 2017, de Barcelona Poesia, i directora, des de la seva creació, de la Poefesta.

Per què ets sòcia del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
Àngels Gregori: Perquè és l’entitat que més treballa i vetlla pels drets i les llibertats dels creadors. La feina del PEN Català és admirable. La tasca que s’ha fet i s’hi fa des el programa de l’Escriptor Acollit, per exemple, hauria de ser una qüestió assumida pels Governs de cada país. Com també les campanyes a favor de la llibertat d’expressió o el treball en la defensa dels drets lingüístics. I el PEN Català assumeix activament d’una manera exemplar tota aquesta tasca, per posar-ne només uns exemples.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
A. G.: Continuar treballant amb la mateixa força que fins ara.