Al butlletí de maig parlem amb els socis Narcís Comadira i Helena Pol.

Narcís Comadira. “Vaig néixer, m’he fet vell escrivint i pintant, em moriré.”

Per què ets soci del PEN i quina és l’àrea de treball que t’interessa més?
Perquè té una llarga història de defensa dels drets lingüístics i dels escriptors perseguits i perquè és una presència activa de la literatura catalana al món.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
Continuar en la defensa dels drets lingüístics i dels escriptors perseguits i continuar mantenint la presència de la literatura catalana al món.

En quin projecte treballes actualment?
He acabat la traducció d’un llarg poema de Tennyson i estic embolicat escrivint un text per al teatre. I com a pintor, preparo la meva participació en una col·lectiva a la galeria Km 7 de Saus.

Helena Pol és professora de llengua catalana i literatura a secundària i editora.

Per què ets sòcia del PEN i quina és l’àrea de treball que t’interessa més?
Vaig entrar a formar part del PEN l’any 2003 quan van empresonar un amic periodista al Marroc i vàrem tenir ajut del PEN. Poc després, vaig entrar a formar part del Comitè d’Escriptors Perseguits.
Sobretot, m’interessa la defensa de la llibertat d’expressió i la defensa de la nostra llengua.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
Crec que ha de seguir potenciant l’obra dels escriptors catalans aquí i a fora. També ha de seguir recordant la feina feta pels escriptors catalans en períodes difícils com els de la guerra civil i l’exili. Gràcies a ells, el fràgil fil de continuïtat de la nostra llengua no es va perdre. Tampoc puc oblidar la labor que el PEN fa amb el programa Escriptor Acollit, que dona refugi a Barcelona a escriptors amenaçats.

En quin projecte treballes actualment?
A finals de l’any passat, vaig publicar l’Àlbum Palau i Fabre per encàrrec del PEN. A més de repassar la seva vida, em va semblar important destacar el seu paper com a president del PEN al Congrés Internacional celebrat a Barcelona l’any 1978. Tot i les pressions, va aconseguir que la llengua catalana fos acceptada com a llengua oficial del congrés al costat de l’anglès i el francès.
Després d’això, m’agradaria seguir fent recerca sobre l’entitat. Sembla que per fi podrem consultar digitalment papers del PEN català que són als Estats Units.

Fes-te soci del PEN