Al butlletí de juny, parlem amb dues sòcies que es dediquen a la traducció literària amb motiu de la publicació del darrer número de Visat, la revista de literatura i traducció del PEN Català.

Maria Llopis es dedica a la traducció i la revisió de textos des de l’any 1982. Després de treballar a Enciclopèdia Catalana en els àmbits de la redacció de diccionaris i de la revisió, i al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92. Ha traduït, entre molts d’altres, Irène Nemirovsky o Geronimo Stilton.
Per què ets sòcia del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
Maria Llopis: Vaig conèixer el PEN Català a través de la revista Visat, en la qual he col·laborat algunes vegades. El nom de PEN Club Internacional sempre m’havia sonat a una associació prestigiosa que promovia la col·laboració i solidaritat d’intel·lectuals d’arreu del món. En saber, doncs, que existia el PEN a Catalunya, no m’ho vaig pensar dues vegades i me’n vaig fer sòcia. Crec que els qui ens dediquem a la literatura, en tots els seus àmbits, hem de donar tot el nostre suport als principis que defensa una institució com el PEN Català, sobretot pel que fa a la llibertat d’expressió.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
M. Ll.: Crec que tots els temes que tracta el PEN són prioritaris, però, com he dit, la defensa de la llibertat d’expressió seria potser la primordial, i també la defensa d’unes condicions de vida digna per a tots els professionals de la literatura. El PEN s’hauria de fer més visible, donar-se a conèixer més en l’àmbit cultural de Catalunya, crec que encara continua sent un gran desconegut.

En quin projecte treballes actualment? 
M. Ll.: Em dedico a la traducció literària, del francès i l’italià al català i castellà. Ara mateix tinc entre mans la traducció d’una novel·la negra francesa i la d’un llibre sobre el veganisme, també en francès. I he acabat fa poc la traducció d’un seguit de llibres infantils en italià. Com veieu, molta varietat!

Rosanna Rion és professora del Departament de Llengües i Literatures modernes i Estudis anglesos de la Universitat de Barcelona i traductora de l’anglès i l’italià al català. Ha traduït, entre d’altres, Sheridan i Goldoni.
Per què ets sòcia del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
Rosanna Rion: M’he fet sòcia del PEN per la seva extraordinària història, en la que els valors de l’amistat, la pau i la llibertat d’expressió han unit a persones de tot el món. M’agrada, especialment, que sigui una entitat propera, on tothom pot participar i col·laborar i en la que el contacte humà és fonamental.
Els àmbits de la traducció i dels drets lingüístics són afins a la meva feina, però totes les àrees de treball em semblen molt interessants i necessàries.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
R. R.: La prioritat és seguir amb l’esperit obert i independent que el caracteritza. Sabem, que no fa tant temps, érem hereus d’una cultura que havia patit una repressió brutal i que en molts llocs del món, són ara els seus ciutadans els qui la pateixen.

En quin projecte treballes actualment?
R. R.: Ara, estic traduint poesia i sóc responsable del projecte d’innovació docent de la UB “Traducció solidària”, en el que estudiants d’Estudis anglesos fan traduccions per a ONGs amb eines professionals.