El passat 21 de novembre va tenir lloc a l’IES Viladomat de Barcelona una trobada per tractar els hàbits de lectura amb el professorat del centre.

Gemma Rodríguez, secretària general del PEN Català i coordinadora del projecte europeu Engage! va ser l’encarregada de dur a terme aquest grup d’estudi en el que es van tractar diversos temes al voltant del fet lector, com les preferències de gènere i de suport o la mitjana de lectura.

La trobada va resultar molt engrescadora per a tot el professorat perquè hi van posar una sèrie de punts en comú sobre la taula i es van extreure les següents conclusions:

  1. Sobre els hàbits de lectura de l’alumnat, els professors creuen que aquests depenen del context familiar i socioeconòmic. Molts alumnes que no llegeixen és perquè a casa els grans tampoc no ho fan.
  2. En els centres on el percentatge d’alumnat lector és baix, sol haver-hi una relació entre alumnes lectors i alumnes amb un bon rendiment acadèmic. En els centres on el percentatge d’alumnat lector és més gran, hi ha més diversitat.
  3. La pèrdua del lector es produeix durant l’institut, a partir dels 15/16 anys. Això té a veure amb el fet que entren de ple a l’adolescència, inicien una vida social més intensa i tenen altres interessos. D’altra banda, hi hauria altres factors que el professorat reconeix que encara no ha identificat.
  4. El mòbil entra a secundària i distorsiona l’hàbit de lectura que tenia l’alumnat. Hi passen molt de temps que deixen de dedicar a altres coses, entre elles, la lectura.
  5. Plataformes com Wattpad són populars entre els adolescents, allà llegeixen i escriuen perquè els motiva. Potser no es tracta de literatura en el sentit acadèmic, però fa que s’enganxin a llegir i a escriure.
  6. El professorat avalua positivament la iniciativa de foment de la lectura que alguns instituts desenvolupen i que consisteix a dedicar 15/20 minuts diaris per llegir. Però reconeixen que influeix molt en l’èxit que el mestre sigui lector habitual i llegeixi amb els alumnes.
  7. Alguns professors creuen que haurien de donar als alumnes més llibertat a l’hora de decidir què llegeixen. En canvi, n’hi ha d’altres que pensen que això té el seu perill pel que fa a l’avaluació, perquè és difícil que el mestre pugui llegir i comparar tots els llibres triats. A més, també es perd l’oportunitat de compartir una mateixa lectura en grup, que és una experiència que difícilment repetiran.
  8. Les lectures obligatòries garanteixen que alguns alumnes llegiran com a mínim un llibre a la seva vida. Però no fan grans lectors. Alguns professors pensen que les lectures obligatòries, en certs casos, poden convertir la lectura en una experiència negativa que pot desmotivar als lectors.

Des del PEN Català aquesta primera aproximació a l’IES Viladomat ha estat força interessant perquè suposa l’inici de futures col·laboracions entre la nostra entitat i centres educatius, ja sigui des del Projecte Engage! que lidera la nostra entitat o des de col·laboracions amb diferents escriptors refugiats, perseguits o exiliats que vagin als centres educatius per donar a conèixer a l’alumnat no només la seva obra sinó també la realitat actual que s’hi viu al seu país.