El passat dia 16 de desembre va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès un acte d’homenatge a l’escriptor, sociòleg, antròpoleg i intel·lectual Joan Francesc Mira. Organitzat per l’Ateneu Barcelonès, el PEN Català i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’acte va dur per títol “Joan Francesc Mira i l’ofici d’escriure”.

Després de les paraules d’agraïment i benvinguda del president de l’AVL, Ramon Ferrer, va dur-se a terme una taula rodona, on van participar el mateix Joan Francesc Mira, així com Enric Sòria, Pere Antoni Pons i Adrià Pujol, moderats per Lluïsa Julià. Va obrir el torn de paraula Enric Sòria, que afirmà: “Jo voldria subratllar sobretot la importància de Joan Francesc Mira com a prosista. Mira ens va ensenyar a escriure als escriptors, al menys als de la represa cap ací. Ens va ensenyar què és escriure, perquè a escriure se n’ha d’aprendre, i cal tenir bons mestres”.

Pere Antoni Pons, per la seva banda, va començar referint-se a la versatilitat de Mira que, segons assegurà, s’explica per la seva diversitat d’interessos. “Com vaig escriure un cop –va dir –, Mira és “l’home que té el món dins del cap””. Finalment, Adrià Pujol parlà de la faceta de Mira com a antropòleg, qualificant-lo d’antropòleg “dispers” i “autodidacta” i destacant el fet que va treballar al costat de Claude Lévi-Strauss.

Joan Francesc Mira, que va recollir el guant dels tres companys, afirmà: “Jo sóc un desgraciat, perquè he tingut la desgràcia que he nascut en un lloc, a la València dels anys 60-70, on estava tot per fer. Jo m’he dedicat a anar tapant forats. Si hagués nascut en un país normal, m’hauria dedicat a l’antropologia social o a la literatura”. I afegí: “Quant a l’ofici d’escriure, conforme va passant el temps, t’adones que és la cosa que vols fer, i la que vols fer realment bé”.