El dijous 17 de novembre el PEN Català va dur a terme en el marc del festival FLIC, en les seves jornades professionals, el programa “Imaginem el futur”, amb l’entrega del premi PETIT PEN, taules rodones, converses i un taller al Museu del Disseny de Barcelona.

La jornada es va iniciar a les 14 h amb un dinar d’inauguració on es va fer entrega del Premi PETIT PEN, dins del projecte europeu Be Part, Grow with arts. L’objectiu del guardó és reconèixer la contribució d’una entitat, organització o iniciativa europea a una literatura infantil i/o juvenil més lliure i més diversa. Els projectes guanyadors van ser ex aequo l’associació hongaresa Labrisz Leszbikus Egyesület i el projecte internacional Petits Llibres d’Autors Bàltics (Tiny Books from Baltic Authors). Que van rebre el premi amb un vídeo d’agraïment.

Seguidament, l’activitat es va traslladar a l’auditori del museu, on es van dur a terme les diferents taules rodones i converses. La primera de totes va ser una taula rodona sobre els reptes de la literatura del futur amb Laura Huerga, Júlia Baena, Montser Ayats, i Núria Càrcamo, conduït per Anna Guitart. El primer que es planteja és com serà el futur? Ens hem de plantejar una idea apocalíptica o brillant? Com s’escriurà aquest futur? La primera idea que es planteja és que s’han de dur a terme els canvis ara per tenir un futur més esperançador, cal treballar en clau de present de cara al futur, incidint en l’educació i la cultura.

Es plantegen aquests canvis des de diferents perspectives, per exemple, es planteja la biblioteca escolar com a element d’equitat, tot el jovent té l’oportunitat d’assolir coneixements. Per exemple, les biblioteques escolars són un bon element per combatre les ideologies feixistes. En un moment on la censura està en boca de tothom, parlem de censura a la literatura infantil i juvenil. Que tendeix als continguts moralistes, biaixos ideològics i a una infantilització dels lectors i reduccionisme dels continguts. Hi ha una tendència a debatre el llenguatge adequat pels petits i els joves, i el que no poden llegir. Traient-los el dret a equivocar-se. La lectura dona eines d’emancipació.

La segona taula rodona: “El repte d’escriure per a nens i joves” és una conversa entre Joaquim Carbó i Tina Vallès, moderat per David Guzman. Dues generacions d’autors infantils i juvenils, i socis del PEN, que parlaran dels canvis que han vist en els seus lectors al llarg del temps. Carbó va començar a escriure per a nens el 1961 a la revista Cavall Fort, del qual n’és cofundador, recordava que hi havia il·lusió col·lectiva amb la llengua, que va suposar un boom de la creació literària en català. Va viure una època on el contacte entre lectors i autors era formidable, els professors tenien molta il·lusió per transmetre la lectura als nens.

Vallès va comparar com era ella com a lectora i com són els lectors d’ara. Comenta que les biblioteques han pres rellevància per introduir als nens, des de petits, als llibres. Les biblioteques els converteixen des de ben aviat en éssers lectors autònoms. Hi ha moltes maneres de plantejar la lectura a l’aula que són errònies i que no encoratgen la lectura, al contrari. Vallès ens diu: “Les escoles no els hi hem de donar chopped, els hi hem de donar jabugo del bo”. La conversa va acabar amb una reivindicació de Tina Vallès: “La literatura infantil i juvenil ha de tenir més presència als mitjans de comunicació. La literatura juvenil és literatura, la literatura infantil és literatura”.

L’última xerrada de la jornada va ser una conversa entre Ledicia Costas i Ana Pessoa, moderat per Esteve Plantada. Plantada els va plantejar que els temes que emparen per fer literatura no solen ser els més comuns en la literatura infantil i juvenil. Costas creu que en escriure en gallec, que és una llengua minoritzada, des dels marges no podia ser diferent en les temàtiques que tracta, en cap cas és premeditat. A Pessoa li costa parlar del tema, ja que no troba que els temes dels quals parla ella: la sexualitat, la maduresa del cos, les relacions tòxiques, etc., parlen de la vida i la condició humana.

Esteve Plantada els hi va comentar que aconsegueixen parlar de temes que interpel·len a nens i joves i, a més, fan bona literatura. Pessoa creu que la categoria d’infantil i juvenil està creada per adults, no es fa segmentació amb altres edats. Quan s’és adult es pensa que hi ha una unitat. Creu que en el procés de segmentar han creat una necessitat de donar resposta als problemes de certes èpoques vitals. Costas creu que es considera que els nens i joves són persones a construir, no persones fetes, quan realment són persones fetes, però en un moment diferent de la vida: “Quan mires els teus lectors des de dalt, tens moltes possibilitats de fracassar”. Plantada va plantejar si l’etiqueta d’infantil i juvenil les limita a l’hora de parlar de certs temes. Costas va dir que si es posa límits no seria honesta amb el que estaria escrivint, i que la clau és el registre amb el qual et dirigeixes al públic a qui et dirigeixes. Amb aquesta xerrada va finalitzar la jornada del 17 de novembre.

El 19 de novembre Cristian Olivé va fer el taller “La creació com a eina de mediació”, on es van comentar experiències reals d’aula que fomenten la creació escrita des d’un punt de vista competencial i analitzarem propostes en què la lectura es viu d’una manera immersiva.