Enric Bou (Barcelona, 1954) és professor d’Estudis Ibèrics a la Università Ca’ Foscari Venezia, crític literari i viatger.

Per què ets soci/sòcia del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
Em ve al cap la cita de Groucho Marx (no Woody Allen): “Mai no em faria soci d’un club que accepti que algú com jo en sigui membre”. Però quan un dia de Sant Jordi a l’Ateneu de fa pocs anys la Carme Arenas em va convidar a fer-me’n no vaig dubtar ni un segon: vaig superar el principi que sóc més lector que escriptor i vaig pensar que il·lustres autors que admiro, com Josep Carner i J.V. Foix, n’havien estat socis. M’interessa la possibilitat de promocionar la traducció d’escriptors catalans en altres llengües.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
Els principis fundacionals del Pen Club estan en greu perill: promoure la cooperació intel·lectual i la comprensió entre escriptors; crear una comunitat mundial d’escriptors que posi l’èmfasi en el paper central de la literatura en el desenvolupament de la cultura mundial; i defensar la literatura enfront de les nombroses amenaces a la seva supervivència que el món modern planteja.
La llibertat d’expressió és en greu perill. El Pen Club té una responsabilitat a denunciar qualsevol situació de repressió. La xarxa internacional pot ser útil per difondre situacions de persecució. A més pot fer conèixer les noves valors literàries mitjançat la traducció.

En quin projecte treballes actualment?
Estic treballant en tres projectes paral·lels, però no complementaris:
A) La continuació de les memòries de l’editor Jaime Salinas, figura fonamental en la revulsió cosmopolita (i mort d’aquest model) en el panorama editorial espanyol entre 1956 i 1990.
B) Un assaig (títol provisional: Cartografies de la vida quotidiana) sobre representacions de la vida quotidiana en literatura. És un tema immens que estic reduint a una breu sèrie de situacions: 1) comptabilitzar la rutina: les llistes. 2) cròniques de la petitesa, d’experiències de la proximitat: (in) utilitat, lleugeresa, (de l’ésser i de les coses). 3) l’ús del transport públic: metros i tramvies 4) gana i gastronomia. 5) l’allau d’immigrants (d’Europa de l’Est, Àfrica i Amèrica Llatina). 6) com incorporem el passat en la nostra percepció i consciència del present, en especial com tractem en el present records suprimits del passat (guerra civil, dictadura).
C) Promocionar la traducció a les principals llengües europees (italià, francès, anglès, espanyol, alemany) de dues obres fonamentals de J.V. Foix, Gertrudisi KRTU.

—

Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) ha publicat una trentena de llibres, entre els quals narracions, novel·les i relats infantils, amb l’obtenció de dos premis de la crítica Serra d’Or. 

Per què ets soci/sòcia del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
Francament, ja no recordo quan vaig començar a ser-ne soci, vull dir que no recordo ben bé el perquè. Potser podria dir que per una qüestió de fidelitat històrica i perquè penso que la literatura és també una lluita per la llibertat. Cal que l’escriptor s’impliqui – no pas necessàriament com a escriptor però sí com a persona que viu en una societat – en tot allò que representi esforços a favor dels drets humans i la dignitat. Les relacions amb els escriptors perseguits i empresonats o exiliats.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
Fer sentir la seva veu pròpia, com ja ha fet últimament, en favor de les llibertats a Catalunya i fer pedagogia del moment actual en la resta de fòrums on participa, alhora que funcionar com a consciència crítica en un món que tendeix, cada vegada més, a l’enaltiment de règims dictatorials o d’ideologies feixistes.

En quin projecte treballes actualment?
Tinc uns quants compromisos pendents, que es va coent a poc a poc. Un recull de peces sobre art i sobre la seva relació amb la literatura; una novel·la curta; una possible (això encara és hipotètic) adaptació teatral.