28 - 06 - 2018 La veu del soci: entrevista a Francesc Parcerisas i Núria Ribalta Francesc Parcerisas (Begues, 1944) és poeta, professor i traductor. Per què ets soci del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més? El PEN defensa els drets dels escriptors arreu i fa contactes internacionals, ha estat un motor excepcional internacionalment. M’interessa molt el món de la traducció. Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys? La defensa dels drets dels escriptors i dels drets humans en general. La defensa de les llibertats polítiques arreu i, en especial, als PPCC. En quin projecte treballes actualment? Acabo de publicar un llibre de caire dietarístic; Un estiu a Quaderns Crema. Estic preparant l’edició de la correspondència intercanviada amb en Josep Miquel Sobrer. Núria Ribalta i Sanz (Granollers, 1951) Llicenciada en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professora de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. Ara es dedica a la literatura. Per què t’has fet sòcia del PEN? M’he fet sòcia del PEN perquè crec en els valors ètics, culturals i lingüístics que defensa, i en la necessitat de la tasca que desenvolupa en els diferents àmbits. I també perquè crec que cal lluitar pel dret a la veu lliure de tots els escriptors, vertader puntal d’una societat democràtica. Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys? Continuar treballant per acostar els autors joves a l’entitat. Potenciar el coneixement i la visualització dels qui ens han precedit; enfortir, doncs, els nexes intergeneracionals com una forma d’enriquiment humà i literari. Continuar reclamant un espai de tots que esdevingui la Seu de les Lletres. En quin projecte treballes actualment? Estic treballant en una nova novel·la que es dirà “Roses de sang”. Es tracta d’una novel·la històrica en què interaccionen tres generacions atrapades per l’ombra del passat que els tenalla l’existència. Una reflexió sobre l’atzar, el caos i la lluita per la vida.