Susanna Rafart (Ripoll, 1962) és catedràtica de secundària de llengua i literatura espanyoles. També és poeta en el límit dels gèneres.

Per què ets sòcia del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
L’art és la superació de les dificultats humanes, travessa fronteres i no obeeix cap poder factici. La nostra realitat política ens porta a comprendre que els escriptors i escriptores tenim un deure important en la salvació del nostre patrimoni cultural. Aquest sentit és a les bases de la carta fundacional. Quan el PEN es va obrir a generacions més joves me’n vaig fer sòcia. Va ser Sam Abrams qui m’hi va convidar. M’interessa especialment la secció de traducció perquè és la que ens situa davant del món més clarament. Igualment, totes les activitats a l’entorn de l’escriptor/a acollit em semblen adequades als nostres objectius.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
Crec que el PEN ha de treballar més amb el soci/sòcia. Difícilment ens beneficiem d’estades i coneixements a l’estranger. Un millor programa de beques per a estades de treball amb autors i autores d’altres països i una presència a les escoles per consolidar la nostra literatura en els lectors i lectores més joves, amb l’aportació dels valors que defensa el club: seminaris de literatura perseguida, lectura de llibres significatius, visites guiades a cases d’escriptors/es.

En quin projecte treballes actualment?
Segueixo revisant una novel·la històrica sobre Sança d’Aragó. Hi treballo des del 2012 i combino aquesta tasca amb l’acabament d’un llibre de poesia en prosa que tracta el tema de la frontera i les guerres: Beatriu o la frontera.