MARGARIDA ARITZETA (Valls, 1953). Mestra, Llicenciada en Història Moderna i Contemporània i en Filologia Catalana, Doctora en Filologia Catalana, Tècnica Superior en Radiodifusió i, des de fa dos mesos, Degana de la Institució de les Lletres Catalanes. 

1) Quin pes creus que té la teva identitat/personalitat en la teva forma d’escriure? 
La meva identitat s’ha anat forjant amb mi al llarg dels anys, amb les meves decisions, la meva manera de viure, les lectures, les feines, la família, l’escriptura. També a través de la manera com m’he involucrat en la cultura del país on he nascut i visc, amb les lluites que he assumit, les causes que he defensat i defenso. És absolutament impossible parlar de la meva escriptura al marge de la meva identitat, perquè no crec que existeixi un “jo” neutre i anterior o separat de la meva identitat. Escric des de la meva identitat, des dels meus prejudicis, les meves construccions mentals, la meva feminitat i la manera com la visc. No crec que sigui possible fer-ho d’una altra manera.

2) Creus que en algun moment de la teva carrera literària la teva llibertat d’expressió s’ha vist amenaçada?
Quan vaig començar a publicar s’havia acabat la dictadura de Franco. Mai no he sentit amenaçada d’una manera real la meva llibertat d’expressió, tot i que expressar-me lliurement té un preu a l’hora de trobar un lloc en el que coneixem com a “camp literari”. Durant molts anys ser independentista penalitzava. Ser dona em feia jugar, de vegades, en una divisió menor. Ara hi torna a haver persones a la presó per les seves idees polítiques.

3) Què és el més controvertit que has escrit mai?
El 1996 vaig publicar una novel·la on els personatges preparaven l’assassinat dels “mandarins culturals” que establien el cànon a la literatura catalana. No va ser controvertit en el pla de la discussió pública, però em va costar exclusions. Amb “El pou dels maquis” (2013) vaig denunciar l’oblit i la tergiversació de la causa dels maquis en la lluita contra la dictadura franquista, i com els mateixos partits polítics que van secundar la invasió els van abandonar, quan no els van denunciar directament a la guàrdia civil.

4) Hi ha algun text que desitjaries no haver escrit o publicat?
No.

5) Algun llibre que hagi marcat la teva forma d’escriure?
Més que un llibre, és la descoberta d’horitzons en la novel·la a través de les obres de Manuel de Pedrolo, de Maria Aurèlia Capmany, la lectura de les traduccions que entre 1962 i 1980, anys de la meva formació, van publicar editorials com Ed. 62 i Proa. Si he de citar dos noms, Faulkner i Víctor Català.


SOBRE MARGARIDA ARITZETA: Va néixer a Valls i va estudiar a la Universitat de Barcelona. Mestra, Llicenciada en Història Moderna i Contemporània i en Filologia Catalana, Doctora en Filologia Catalana i Tècnica Superior en Radiodifusió, va començar a publicar a la dècada dels 80 (Premi Víctor Català 1980 i Premi Sant Joan de novel·la 1983). Ha estat professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili fins al setembre de 2018. Ha publicat més d’una trentena de novel·les de temàtiques i gèneres diversos, diversos treballs, articles i llibres de recerca i ha organitzat simposis i col·loquis a la universitat (autors contemporanis, “Paraula de dona”, etc) i és membre del Consell de Redacció de Serra d’Or. Creu de Sant Jordi 2018. Ha format part de la Junta de l’AELC i des de l’inici de la seva vida professional ha estat sòcia del PEN i l’AELC. Des de fa dos mesos és Degana de la Institució de les Lletres Catalanes.