El premi Veu Lliure va ser creat pel PEN Català l’any 2010, a iniciativa de l’escriptora Antònia Vicens, llavors vicepresidenta de l’entitat per les Illes Balears. Des de llavors la distinció ha recaigut en dotze dones i homes que han patit persecució, amenaces o exili a causa de les seves idees, i que han defensat de manera destacada els valors de la llibertat. El premi ha reconegut l’obra de literats, de periodistes, autors de novel·la gràfica o cineastes. Per al PEN Català, el Premi Veu Lliure és una iniciativa de denúncia de les situacions en què les llibertats artístiques són violades i de reconeixement del coratge de tots aquells que les defensen en situacions difícils.

El premi Veu Lliure 2022, per decisió de la Junta del PEN Català i a proposta del seu Comitè d’Escriptors Perseguits, ha estat atorgat a Victoria Lomasko, artista russa que ha destacat per la valentia amb què ha mostrat les “altres Rússies”, les que s’oposen al règim totalitari de Vladimir Putin.

Victoria Lomasko va néixer a Serpukhov (Rússia) el 1978. Ha fet del reportatge gràfic, o periodisme il·lustrat, la seva manera de retratar la realitat de Rússia i de l’antic espai soviètic. Amb dibuixos fets en directe, i amb textos explicatius, ens conta una història molt diferent de l’oficial. El seu primer llibre pu

blicat en català, Altres Rússies (Godall 2020, traducció de Marta Nin) retrata els col·lectius bandejats i els que s’oposen al règim, mentre que el segon, L’última artista soviètica (Godall 2022, traducció d’Arnau Barios) retrata la diversitat cultural de l’antic espai soviètic, negada pel discurs oficial que defensa la russificació i l’opressió de les minories i les manifestacions a Bielorúsia contra el règim de Lukaixenko així com les manifestacions a Moscou amb motiu de les eleccions.

Victoria Lomasko ha creat un lligam especial amb Catalunya, gràcies a la publicació dels seus dos llibres. Ha visitat el nostre país breument, durant la Setmana del Llibre en Català del passat mes de setembre per presentar el seu darrer llibre. Cal destacar que l’edició en català de L’última artista soviètica ha estat la primera edició del llibre en qualsevol país i en qualsevol idioma. El PEN Català confia que, una vegada concedit el premi, pugui convidar Victoria Lomasko a Catalunya, amb col·laboració amb altres entitats, durant el primer trimestre de 2023. Serà l’ocasió de reconèixer-li de manera directa els mèrits que l’han feta mereixedora del Premi Veu Lliure.

En totes les ocasions anteriors (a excepció de l’any 2020, a causa de la pandèmia) el guardó ha estat lliurat al guanyador o guanyadora, que s’ha desplaçat a recollir-lo i ha fet actes diversos per les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. En aquesta ocasió no hi haurà un acte de lliurament amb presència de la guardonada, que es troba exiliada a Alemanya, sense haver accedit a la condició d’asilada. El Premi Veu Lliure 2022 també és, així, un acte de denúncia de la política restrictiva dels països de la Unió Europea a l’hora de concedir asil a les persones que fugen de la repressió del règim de Putin. És la mateixa política restrictiva que han patit i pateixen els que fugen d’altres dictadures i d’altres guerres.

 

Durant la roda de premsa Lomasko ha parlat entre altres coses de la importància que té que li donin aquest premi perquè no tothom està preparat per fer coses per les persones amb passaport rus, independentment del que aquestes hagin fet a la seva vida, i s’ha lamentat que moltes persones han donat l’esquena aquelles d’origen rus.

S’ha referit a ella mateixa com artista d’oposició, però que ja no esta de moda a causa de la seva nacionalitat. En aquest sentit, ha donat les gràcies al suport i ajuda de la seva editora en català, de Godall Edicions, i als seus editors en altres llengües, que han vist més enllà del seu passaport, i l’han valorat com artista i escriptora.

Ha comentat que sent molta ira: “ja que Putin està fent la guerra en nom de tots els russos, però no vol dir que tots els russos pensem el mateix que ell, crec que hem de separar el dictador, el criminal, i les persones russes. I més les persones que durant els últims anys han lluitat i continuen lluitant, creant art”.

També ha parlat del seu llibre L’última artista soviètica, que retrata a través dels seus viatges les realitats dels països que conformen l’anomenat espai postsoviètic, terme que qualifica de dubtós i ambigu perquè cada país és molt diferent. On, a més, parla del seu paper com artista d’una generació que encara recorda tots els detalls del règim soviètic.

Ha parlat dels seus projectes artístics: “Per mi es difícil imaginar-me només com a pintora, també sóc escriptora, primer escric i després em venen les imatges”. Actualment, està preparant una exposició a Itàlia on parlarà, entre altres coses del conflicte generacional a Rússia.

Més informació sobre Victoria Lomasko, el premi i els guardonats en edicions anteriors, aquí.