Per Helena Pol

El passat dimecres 10 de gener, el PEN Català i l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, amb l’Acció Cultural del País Valencià, la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Palau i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, va organitzar a València l’acte d’homenatge a Josep Palau i Fabre (president del PEN Català en el període comprès entre l’any 1976 i el 1979), amb motiu de la presentació de l’àlbum Palau que el PEN Català ha editat en el marc de l’Any Palau i Fabre, que commemora el centenari de l’escriptor.

D’entrada, gràcies a l’Emili Payà, director de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i amfitrió d’aquest homenatge, vam conèixer de primera mà les activitats que es realitzen en aquest centre per impulsar la literatura i la cultura catalana. Tot seguit, Manel Guerrero, comissari de l’Any Palau i Fabre i membre del PEN Català, va fer un repàs de les activitats que ja s’han realitzat i les que estan previstes. Precisament, una de les propostes acollides en aquesta efemèride ha estat l’edició de l’Àlbum Palau i Fabre dins de la col·lecció del PEN Català.

El vicepresident del PEN Català al País Valencià, el poeta i editor Vicent Berenguer, va recordar la tasca de la nostra entitat en la protecció dels drets lingüístics i en la defensa de la llibertat d’expressió. En paral·lel, Gemma Pasqual, vicepresidenta de l’AELC al País Valencià, va ressaltar la labor d’aquesta entitat, va subratllar l’encert de l’homenatge a Palau i Fabre a València i va recitar el poema “Pedra”.

L’acte va continuar amb la primera presentació de l’àlbum Josep Palau i Fabre editat pel PEN Català, la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Palau. Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va repassar la trajectòria del poeta, de la qual va destacar la seva contribució a la poesia catalana del s. XX i la seva modernitat. Va concloure la seva intervenció amb la lectura d’alguns dels seu poemes, com “Mèdium” o “L’estranger”. A continuació, Helena Pol, coordinadora de l’àlbum, en va repassar el contingut, que ben segur contribuirà a fer més present la figura i l’obra del poeta. En un breu recorregut pels fets més significatius de la seva vida, va destacar sobretot la labor de Palau i Fabre com a editor clandestí: a ell li devem la primera revista en català després de la guerra, Poesia (1944-1945), i l’edició de llibres de poesia d’autors com Néstor Luján, Josep Romeu o del mateix Palau i Fabre.

També va comentar les dificultats que va trobar-se quan va decidir organitzar la Conferència Internacional del PEN a Barcelona l’any 1978. En saber-ho el PEN espanyol, va proposar que el castellà fos declarat llengua oficial del PEN Internacional, al costat de les altres llengües oficials, l’anglès i el francès. Palau i Fabre es va oposar taxativament a què aquesta decisió es prengués a Barcelona i va reclamar que el català fos la llengua oficial de la Conferència, cosa que va aconseguir, amb un ressò internacional sobre la situació de la literatura catalana.

L’homenatge va continuar amb el record de la poesia de l’autor.  Els poetes Glòria Julià, Roger Vilà Padró i Jaume Pérez Montaner van  iniciar un diàleg amb la poesia de Josep Palau i Fabre a través de poemes propis i d’altres de l’autor homenatjat. Després del recital, Joan Noves, president de la Fundació Palau, va destacar l’activisme de Palau i Fabre i va comentar l’excepcionalitat dels Poemes de l’Alquimista, dels quals en va llegir el fragment “La música” d’«El poema». Per acabar, Joan Noves va ressaltar l’encert d’aquest homenatge a Palau i Fabre amb visions diferents i complementàries.