Text de: Manuel Guerrero Brullet

Mireia Sallarès (Barcelona, 1973) és una artista compromesa. Una artista compromesa amb les llibertats, amb les dones, amb l’art, amb el llenguatge, amb la paraula. Compromesa també amb el PEN Català, és l’autora de la imatge per al Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit 2019. L’obra titulada “Empresonades o no, sempre escrivim a la intempèrie”, realitzada en col·laboració amb el fotògraf Roberto Ruiz i l’escriptora Simona Škrabec, s’ha presentat en una exposició realitzada a Tinta Invisible, inaugurada el 12 de novembre. Fins al 22 de novembre, a Tinta Invisible, s’han pogut contemplar altres obres d’artistes realitzades per al Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit i del fons d’art del PEN Català.

Mireia Sallarès és una artista visual que treballa en projectes d’investigació on el cinema, la fotografia, la documentació i els textos conformen un discurs crític i reflexiu sobre alguns dels temes que més l’han interessat. L’obra “Empresonades o no, sempre escrivim a la intempèrie” (2019) segueix formalment els retrats i obres realitzades en els darrers anys en el projecte i exposició KAO MALO VODE NA DLANU. Informe d’una investigació a Serbia, mostrat enguany al Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats de Barcelona, del qual ha sorgit la versió catalana, el llibre Com una mica d’aigua al palmell de la mà. Una investigació sobre l’amor (2019), editat per Arcàdia editorial. Un altre dels seus projectes Las Muertes Chiquitas (2009), una investigació sobre l’orgasme femení, produït a Mèxic, encara es pot veure exposat al CCCB. S’acaba de reeditar el seu llibre Las Muertes Chiquitas. Un ensayo documental sobre el orgasmo (2019), a Arcàdia editorial.

En l’exposició a Tinta Invisible s’han contemplat les obres cedides al PEN Català des del 1978 fins a l’actualitat. Des de les primeres edicions d’obres d’Antoni Tàpies (1978) i Joan-Pere Viladecans (1978), per al Congrés del PEN Internacional realitzat a Barcelona, fins a les obres realitzades per al Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit, editades en cartell: Antoni Tàpies (2003), Frederic Amat (2004), Albert Ràfols-Casamada (2005), Perejaume (2006), Josep Guinovart (2007) o Narcís Comadira (2010). Així com les que han estat també objecte d’edició limitada: Joan Fontcuberta (2011), Alfons Borrell (2012), Ignasi Aballí (2014), Francesc Abad (2015), Manel Esclusa (2016), Mar Arza (2017), Francesc Torres (2018) i Mireia Sallarès (2019). Són obres totes d’una qualitat excepcional.