[MOMENT 2]

Em poso a recordar i d’entre totes les anècdotes viscudes, potser la més sorprenent vista des de la distància, és clar, és la de l’“ensurt policial” que visqué part de la junta del PEN Català a Venècia. En Joan Rendé, en Quim Soler i jo anàvem a Bled, al Congrés anual que feia el PEN. Anàrem en cotxe: Barcelona, Milà, Venècia, Bled. Ens aturarem a visitar Venècia. Necessitàvem diners. Plovia. Jo portava la càmera de fotografies amagada dins  la gavardina per tal de protegir-la de l´aigua i quan vàrem entrar al banc i vaig fer el gest de treure la càmara imagino que la seguretat del banc deuria pensar que érem uns il·lustres lladres que anàvem a actuar i em vaig trobar amb una mirada (aquesta sí que era d´odi) i una pistola encanyonant-me. Durà uns segons eterns. Desfet l´equivoc, traièrem els diners i marxàrem cap a Iugoslàvia, que estava de dol per la mort del Mariscal Tito mentre nosaltres encara seguiem esglaiats per l’ensurt de Venècia.

Text de: Àlex Broch