[MOMENT 4]

El 12 de maig de 1994 vam organitzar al Palau de Pedralbes un sopar en homenatge a Avel·lí Artís-Gener, Tísner. No es tractava d’un acte protocol·lari. Amb motiu de celebrar les noces d’or de la seva carrera literària, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Pen Català ens vam posar d’acord per dur a terme aquell moment que volia simbolitzar l’agraïment del col·lectiu d’escriptores i escriptors del país envers una persona que havia estat clau per comprendre el moviment de l’autoria catalana. Tísner va participar en el pacte el 1973 pel qual el PEN Català tornava a Catalunya després d’una llarga etapa d’exili durant la dictadura franquista. Poc temps després, va col·laborar també en la creació de l’AELC (1977). Encara recordo el seu discurs davant uns dos-cents escriptors que el vam acompanyar, i que va culminar amb una reflexió final. Tísner, després d’evocar la seva etapa com a estudiant durant la República, va confessar que duia en el record l’excel·lent que va obtenir en l’assignatura d’ètica. I, vist en perspectiva, es tractava d’un missatge de gran profunditat: el compromís amb l’ètica personal que duu a l’acció col·lectiva. Sens dubte, aquest va ser un gran moment de les nostres lletres.

Text de: Vicenç Llorca