L’escriptor, traductor i diplomàtic txec Jirí Gruša, que va presidir el PEN Internacional entre 2004 i 2009, va morir el dia 28 d’octubre a Alemanya després de ser sotmès a una operació cardíaca. 

EFE. Durant el seu càrrec al capdavant del prestigiós fòrum internacional, Gruša es va proposar ser fidel a la màxima que el PEN “ha d’alliberar de la por i l’odi, i defensar la llibertat d’expressió”, per considerar que el major problema de la llibertat d’expressió és barrejar-la amb la llibertat d’odiar.

Gruša, de 72 anys, va patir la censura i la persecució del règim comunista txecoslovac, que es va desenvolupar del 1948 al 1989. Durant els anys totalitaris va ser cofundador de “Sesity” (Quaderns) i de la important revista literària “Tvar” (Rostre).

La seva novel·la “Dotaznik” (El qüestionari) es va donar a conèixer clandestinament la qual cosa li va costar dos mesos de presó. També va rebre sancions del règim per considerar que la seva obra “Mimner” contenia passatges pornogràfics, i per trobar-se entre els signants de la Carta 77, juntament amb el dramaturg i expresident de Txecoslovàquia Václav Havel.

Aquesta carta exigia la salvaguarda dels Drets Humans, a què Praga s’havia compromès en subscriure el 1975 l’Acta Final d’Hèlsinki, un instrument de pau i cooperació entre els blocs de l’Est i l’Oest.

A més de les obres en prosa “Dotaznik” i “Dámský Gambit”, els seus principals poemaris són “Cvicení mucení” (Exercicis de martiri) i “Modlitba k Janince” (Una pregària a Joana).

Gruša va decidir exiliar-se a Alemanya el 1981 i el 1990 va tornar a la seva pàtria, on va emprendre una carrera diplomàtica estel·lar, com a ambaixador a Berlín i Viena, i com a ministre d’Educació.

Se’l pot considerar, juntament amb l’expresident Havel, un dels pares de la Declaració d’Entesa Txec-Alemanya de 1997, que va lliurar dels fantasmes del passat la turbulenta relació entre els dos països veïns.