Coneixen els núvols les llengües dels espais que travessen?

El vol Eivissa- Ljubliana durà quasi 12 hores, amb una llarga parada a Munich a l’anada i un poc més curta a Zurich, a la tornada. El punt d’arribada: Bled. Per assistir al 49è Congrés Internacional d´Escriptors per la Pau, organitzat conjuntament pel PEN Eslovè i el Comitè dels Escriptors per la Pau del PEN Internacional. Efectivament, la trobada -com ja fa tants d’anys-  se celebrà a Bled, una encisadora i petita població a tan sols uns 60  kms de Ljubljana envoltada d’un lluminós i magnífic llac presidit pel seu emblemàtic castell.

Durant quatre intensos i fructífers dies, del 10 al 13 de maig d´enguany, el seu cel, de núvols serens acompassats amb el seu reflex a les aigües del bell llac acollí de manera fluïda i agermanada l’anglès, el francès i l’eslovè per parlar de la pau, dels drets dels escriptors i dels Drets Humans en general. Més de 70 persones que representàvem el PEN de diversos països, des del Japó amb Hori Takeaki fins al País de Gales amb Simon Mundy, ens reunírem per compartir amb dinamisme i entusiasme les fites que mouen i promouen els Centres del PEN, repartits en 104 països del món,  per debatre principalment en aquesta ocasió, entre d’altres, els següents temes: “És el discurs de l’odi una Declaració de Guerra?”; “Els paisatges del Caos”i “Guerra i Pau”.

Dimecres, 10 de maig

A primera hora del matí i a la Facultat de Dret de Ljubljana, assistim a la brillant conferència sobre la llibertat de premsa i, per tant, contra la censura, d´Emmanuel Pierrat, advocat especialitzat en els drets de l´edició i també editor, assagista, traductor i novel·lista. Pierrat, ben conegut per haver defensat Michel Houellebecq el 2002 per les seves polèmiques opinions a Lire encetà un tema que després s’enllaçà en altres sessions pel que fa als discursos de l´odi com a oponents als discursos de la pau.

La sessió de la tarda s’inicià amb una extensa i participativa taula rodona pel Women Writers Comittee del PEN Internacional d’una duració de gairebé 3 hores. Es presenta un interessant esborrany el qual s’aprova per unanimitat i en el qual es mostren els principis que mouen la necessitat del Comitè, com per exemple, la manca d’igualtat per qüestió de gènere, ja que en moltes cultures s´ha de fer front encara amb el patriarcat, el sexisme i la misogínia i compten amb la sistemàtica restricció de les dones i la seva veu, en especial de la veu pública. Alhora es presenten algunes activitats i estratègies i una guia útil amb les directrius per a cada centre del PEN per atènyer els objectius.

L’anterior sessió fou seguida per una reunió del Comitè de la Pau amb diverses intervencions sobre els intolerables discursos de l’odi que inciten a cometre actes de violència, d’intimidació, hostilitat o bé discriminació mitjançant els estereotips negatius, l’estigmatització d’una persona o d’un grup pel seu color, origen familiar, nacional o ètnic, de la llengua, religió o creença, del sexe, del gènere o de la identitat sexual, etc. Algunes intervencions remarcaren les noves manifestacions actuals com les que es donen ara a Internet.

Finalment, entre d’altres qüestions, s’acordà fer una crida a tots els governs per a protegir la llibertat de pensament, de consciència i de religió, cosa que cal exigir d´una societat democràtica;  esforçar-se pel que fa a impedir l’ús del discurs de l’odi; combatre la desinformació, els estereotips negatius i l’estigmatització; atacar les causes subjacents del discurs de l’odi tot afavorint les societats obertes i democràtiques per la promoció de la llibertat d’expressió i no pas per la censura. També es votà la proposta d’un petit canvi a l’article 3 de la Carta Internacional del PEN sorgit arran del 82è Congrés realitzat a Ourense el 2016 a proposta de Jennifer Clement, presidenta del PEN Internacional. “Els membres del PEN han d’influir i emprar tots els mitjans per afavorir la bona entesa i el respecte mutu entre les nacions i les persones; es comprometen a fer tot el possible per dissipar tots els odis i defensar l’ideal d’una humanitat que visqui en pau i igualtat en el món”. El canvi substancial és la inclusió de “tot tipus d’odi” que obre la dimensió a tot tipus d’odi i ofenses. La proposta fou aprovada per unanimitat.

Després dels debats regnà una sessió literària amb la prosa compromesa de Robert Simonisêk, vicepresident del PEN, poeta, prosista i historiador de l’art i la interessant lectura sobre un fragment reflexió sobre l’Europa actual: “Europa- una presó o un paradís”. Acompanyà la sessió la veu metàl·lica de Tina Toplisêk i la guitarra de Bostan Videc. A continuació, l´autocar ens portà al magnífic castell de Brdo, on ens va rebre Anton Persâk, Ministre de cultura de la República d’Eslovènia, amb una suggeridora intervenció en què reflexionà sobre el paper dels escriptors i la cultura.

Dijous, 11 de maig

Amb la presència sempre serena i calma del llac de Bled al fons, s’obre la sessió de la taula rodona sobre el tema: “Els paisatges del caos”, moderada per Marjan Strojan. Les diverses intervencions dibuixaren diferents discursos que aquest cop enllaçaren sovint el caos inscrit en el món amb la dimensió filosòfica o literària, com les intervencions d´Elizabeth Csicsery-Rónay (PEN hongarès) o també les suggerents sobre “Caos i Poesia” de Rocío Durán-Barba (PEN francès) i la de Colette Klein (PEN francès) sobre “La poesia, paisatge del Caos”.

A la tarda hi hagué la taula rodona del Comitè dels Escriptors per la Pau amb el tema “Guerra i Pau”, moderada per Edvard Kovac que encetà la seva intervenció amb “El nou humanisme entre la guerra i la pau”. Nicole Barrière parlà d’”Utopies i llibertats contra fronteres i camps”,  Zeki Ergas s’endinsà en algunes reflexions sobre l’emblemàtica «Guerra i Pau» de Tolstoi; el japonès Takeaki Hori, escriptor que ha centrat la seva escriptura en l’assaig sobre l’economia i l’antropologia cultural aportà unes interessants reflexions sobre el tema, així com també Teresa Salema del PEN portuguès. El debat general se centrà en el paper i el compromís dels escriptors davant dels conflictes bèl·lics i de com lluitar a fons contra les formes de viure i conviure que promouen diverses formes de conflictes i confrontacions que aboquen a la guerra.

Al capvespre tingué lloc el “Festival Faces of Peace” amb diverses i plurals manifestacions literàries, sempre en llengua original i després traduïda al francès, a l’anglès o a l’eslovè,  que es donaren a la mateixa hora però en diferents llocs: a Bled (hotel Park), Trizn, Kranj, Kamma Gorica i Vrba. Una iniciativa fantàstica que permet oferir una visibilitat literària en actes oberts al públic. A l’hotel Park, és on vaig recitar juntament amb altres quatre autors en llengües romàniques i amb la participació del poeta Sameer Sayegh de l’Iraq, escriptor refugiat i acollit actualment a Eslovènia, en un acte portat per Teresa Salema.

Divendres, 12 de maig

Amb l’acollida del Batlle de Bled, Janez Fajfar, s’inicia l’Assamblea General del Comitè dels Escriptors per la Pau al Hall Cankar de l’Hotel Park i al migdia es lliuren els premis als millors assaigs sobre la pau realitzats per l´alumnat de Secundària d’Eslovènia.

A la tarda ens desplacem a Ljubljana per fer-ne una interessant visita guiada per Nezâ Vilhelm qui, alhora, de forma molt eficient ha estat en el Comitè organitzador de la Trobada d´Escriptors Internacionals.

A l’històric castell de Ljubljana vam poder gaudir d’una magnífica i emotiva jornada literària dedicada a l’escriptor Marc Alyn, a càrrec de Boris A.Novak, Edvard Kovac i Ludwig Hartinger amb les interpretacions musicals de Drago Arko i Vlasta Dolezal Rus, on tot seguit ens rebé Zoran Jankovic, el Batlle de Ljubjiana. Com totes les sessions, l’acte es realitzà en les tres llengües que han presidit la Trobada i si bé és cert que això feia que s’allarguessin molt, també han estat una mostra de concòrdia i de diàleg amb l’àmplia i desitjable voluntat d’una veritable comunicació i intercanvi.

Dissabte, 13 de maig

De la mà de l’amabilitat i eficàcia d’Ifigenija Simonovic i Neza Vilhelm, excursió pels paisatges eslovens d’una gran part dels participants. Concretament per visitar l’església medieval de Hrastovlje amb els seus magnífics frescos per acostar-nos després a Koper i visitar la costa eslovena i, així fer-ne un tast. Una jornada que, després de tantes sessions i debats, ens distendí i possibilità un atansament i un compartir més proper entre els participants.

L’atzar fa que pel camí de tornada, llegeixi al diari:  “Eslovènia fa de l’aigua un dret fonamental”.  És el primer país de la Unió Europea que per llei estableix en la seva Constitució el dret d’aigua potable com a dret fonamental per a tots els ciutadans. Eslòvenia, un país declarat com una de les primeres destinacions verdes del món, es troba a l’avantguarda d’aquesta i d’altres iniciatives ecològiques i, per això, la seva capital Ljubljana fou anomenada la Capital Verda Europea del 2016. I aquesta exemplaritat la trobem també en el tarannà del Centre Eslovè del PEN fundat el 1926, tot just 5 anys després del naixement del PEN Internacional. Des d’aleshores ha plogut molt, amb un grapat de bones collites com la de l´any 1965, en què comptà amb la presència de Miguel Ángel Asturias, Pablo Neruda, Henry Miller i, entre d’altres, una joveníssima Susan Sontag.

Un cop a casa llegeixo:  “Co bude s umením,/ptám se,/a cos námi/a co s tímto svêtem/který jsme tak spatnê spravovali? /(Què serà de l´art,/em demano,/i de nosaltres/ i d’aquest món/ que tan malament hem administrat ?). Uns versos de Marina Torossi de Trieste que ens donen el toc d´una humanitat que malmet allò que pertany i ennobleix els humans. La 49a Trobada Internacional a Bled i els pròposits del PEN, formen part de les petites passes per lluitar per la dignitat dels escriptors i, de retruc, per una humanitat més justa i digna.

Helena Alvarado (Nora Albert)