Durant la Fira del Llibre de Palma del passat juny de 2018, el PEN Català va organitzar un cicle de conferències sobre llibres prohibits. La idea era convidar nou persones de diversos àmbits (de la literatura en primer lloc, però també del món del còmic, de la gestió cultural o acadèmics d’altres camps) a parlar d’un llibre de la seva elecció, amb l’única condició que fos un llibre que, d’una manera o altra, hagués patit prohibició. Un dia darrere l’altre, J.M. Vidal-Illanes va parlar de 1984 d’Orwell, Pere Perelló i Nomdedéu de La disputa de l’ase d’Anselm Turmeda, Jaume Claret de La recerca d’un regne imaginari de Lev Gumiliov, Pere Joan Tous de L’ombra de Torquemada de Karl Otten, Rosa Planas de Les fleurs du mal de Baudelaire, Nanda Ramon dels Viatges de Gulliver de Jonathan Swift, Pere Joan del còmic Hitler=SS, Pilar Arnau de Marius d’Antoni Serra i Pilar Rubí d’El mag d’Oz de Lyman Frank Baum. La tria servia perfectament al propòsit del cicle, que era mostrar que la censura de llibres és universal en el temps i en l’espai, i afecta a tota mena de llibres: de creació i d’assaig, de lletres i de dibuixos, per a grans i per a infants. L’avidesa prohidora del poder és un signe de la capacitat de la lletra impresa per qüestionar l’ordre establert.

El passat 6 de juny, en el marc de la Fira del Llibre d’aquest 2019, una altra vegada al passeig del Born de Palma, vàrem presentar la plaquette Nou llibres prohibits, en què hem recollit el més essencial de les nou intervencions.  L’acte va ser presentat pel vicepresident del PEN a les Illes Balears, Miquel Àngel Llauger i va comptar amb la presència de la major part dels autors. La intervenció “central” va correspondre a Biel Mesquida, que, en el to vibrant que li és característic, va relatar la seva experiència particular amb la censura, quan el franquisme agonitzant de 1973 va posar tots els entrebancs a la publicació de la seva novel·la L’adolescent de sal, guardonada amb el premi Pridenci Bertrana. Mesquida, segons va contar, no va deixar-se intimidar i, quan la novel·la va aparèixer el 1975, el seu contingut havia esdevingut més punyent encara. Després de la intervenció de Biel Mesquida, alguns dels autors (Pere Joan, Josep Manuel Vidal-Illanes i Pere Perelló i Nomdedéu) també varen aportar les seves reflexions entorn de la llibertat d’expressió.

 

Text de: Miquel Àngel Llauger.