Amb la conferència del 19 d’abril sobre Niccolò Machiavelli i la seva obra més coneguda, El Príncep, hem fet un salt en el temps de 200 anys respecte al protagonista de la xarla de la setmana anterior d’aquest mateix cicle, Ramon Llull. 

La conferència de Helena Puigdomènech, especialista en la obra de Niccoló Machiavelli i profunda coneixedora de tota la temàtica del Renaixement italià, ha servit per trencar amb els esquemes en els quals comunament s’emmarca el que es pot considerar el pare de la moderna teoria política i per desmentir moltes de les idees i conceptes que se li atribueixen tradicionalment i han passat a ser frases fetes del llenguatge comú.

El perfil de Niccoló Machiavelli que resulta de l’anàlisi que la conferenciant ha fet de la seva obra mestra, El Príncep, és la de un home pragmàtic, que té com a base de la seva formació l’estudi de les grans obres politiques i filosòfiques de la antiguitat clàssica, que ha experimentat en primera persona gran esdeveniments polítics i socials, i ha conegut i despatxat personalment amb alguns dels homes més potents i influents de la seva època.

Tot el que va constituir la seva experiència de vida va ser atentament observat i analitzat pel Machiavelli que en va treure ensenyaments i el va reflectir en la seva obra. La teoria política esposada en El Príncep i que el distingeix de tots els altres escrits politics de la època, es centra en els problemes pràctics als quals el monarca ha de fer front quan està al poder i no sobre temes especulatius i ètics que expliquin els fonaments de la autoritat política.