El passat dia 12 de desembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es va omplir de gom a gom amb motiu de la conversa organitzada amb el recent Premi Veu Lliure-PEN Català, Behrouz Boochani.

L’acte va comptar amb la participació de Blanca Garcés, investigadora sènior de l’àrea de migracions i coordinadora de recerca del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), i de Ricard Garcia Vilanova, fotògraf especialitzat en zones de conflicte i autor del llibre The Libyan Crossroad. La periodista Mercè Folch, directora del programa de ràdio «Solidaris», va ser l’encarregada de moderar l’acte. Boochani va participar-hi a través de videoconferència des de Nova Zelanda.

La conversa va girar al voltant de l’impacte de les polítiques migratòries a escala global a partir de la publicació del llibre Cap altre amic que les muntanyes (Behrouz Boochani, Raig verd 2020). El protagonista va parlar tant de temes generals com d’experiències personals vinculades al seu empresonament de sis anys a l’Illa de Manus: el 2013, Boochani va haver d’abandonar l’Iran, perseguit per defensar la cultura i identitat kurda. Després d’intentar arribar a Austràlia en un vaixell que va naufragar, el govern australià el va empresonar en un centre de detenció a 300 quilòmetres de la costa de Papua Nova Guinea, on centenars de refugiats han vist vulnerats els seus drets humans. Va ser durant aquest període de temps que va escriure el seu darrer llibre, de forma clandestina i a través de missatges de whatsapp.

Per a Boochani, aquesta va ser una experiència traumàtica per la qual va haver de superar l’aïllament, la desesperació, les deficiències alimentàries o la pèrdua de companys dins de la presó. Malgrat tot, explica que l’instint periodístic i literari el van ajudar a mantenir-se ferm: va marcar-se l’objectiu de contar les atrocitats que s’estaven cometent a l’Illa de Manus i ho va aconseguir, tot i que remarca que prefereix no centrar-se en el relat personal sinó en el col·lectiu. En aquest sentit, el seu llibre vol donar veu a tots aquells que passen (o han passat) pel mateix que ell i, alhora, deixar constància d’una part de la història que no forma part del relat oficial. Boochani va insistir que el canvi social pot començar des de la forma en què tractem la informació: estar informats del que passa al món no és suficient, cal entendre i sentir el que està passant.

Recupera aquí la conversa completa!