13 - 07 - 2022 Presentació de “Pas en fals al marge de la història” a Alacant El divendres 8 de juliol, l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació d’Alacant, va acollir la presentació del llibre Pas en Fals al marge de la història, de Nisrín Akram Khouri, premi Roissy-en-Brie 2021 per escriptors i escriptores refugiades a Europa, convocat pel PEN Català amb la col·laboració del programa europeu B (PART). L’acte, molt concorregut, comptà amb la presència de l‘autora Nisrín Akram Khouri; l’escriptora alacantina i professora de la Universitat d’Alacant, Lliris Picó; la directora de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, Pilar Tebar; i el vicepresident del PEN Català, Manolo Gil. En la seua al·locució com amfitriona, Tebar destacà la importància que tenia per a la institució que presideix aquest llibre, “no sols pel contingut, sinò perquè Nisrín Akram Khouri viu refugiada a Alacant des de fa tres anys i actualment fa pràctiques de gestió cultural a la Juan Gil-Albert”. Gil va presentar el PEN Català en un any de gran significació per a l’entitat en el qual es celebra el seu primer centenari. A més, va contextualitzar el premi Roissy-en-Brie, “per la importància que té aquesta localitat francesa, pròxima a Paris, per a la cultura catalana. Durant els anys 1939 i 1940 la municipalitat de Roissy-en-Brie va acollir com a refugiats escriptors i escriptores catalanes, com Mercè Rodoreda, Pere Calders, Armand Obiols, Joan Oliver, Agustí Bartra, Avel·lí Artís Gener, Anna Murià, Domènec Guansé o Francesc Trabal, entre altres”. I va concloure: “Des del PEN Català no dubtarem ni un moment que aquest premi per a escriptors i escriptores refugiades a Europa no podia portar un altre que Roissy-en- Brie, un topònim fonamental en la cartografia memorialística de la cultura catalana”. En la seua intervenció Picó va destacar la gran qualitat literària del poemari, tant en els seus aspectes formals com de contingut, i el va qualificar “de gran intensitat emocional”. Nisrín Akram Khouri , per la seua part, va explicar el procés d’escriptura, realitzat en gran part en terres alacantines, i va subratllar la importància que té la llengua materna com a màtria dels refugiats i refugiades. L’acte és va tancar amb una lectura de poemes en àrab i català.