El PEN Internacional publica Impunity Reigns – Writers Resist, la seva Llista de Casos 2022 que documenta 115 casos d’escriptors d’arreu del món que s’enfronten a assetjament, detenció, violència i fins i tot la mort.

“Els escriptors que apareixen en aquest informe han posat les seves vides a primera línia i han fet enormes sacrificis, arriscant la seguretat i la llibertat, per demanar comptes als poderosos. Ens han inspirat per continuar lluitant per salvaguardar el dret a la llibertat d’expressió. Ens han encoratjat a imaginar un món diferent i millor. Ens han donat força, a nosaltres i a les noves generacions d’escriptors i lectors, mentre reflexionem sobre els darrers 101 anys de la nostra feina, per protegir els escriptors arreu del món i considerar com les nostres veus i accions poden bastir un futur en què els drets humans siguin una realitat per a tots”.

Ma Thida, presidenta del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN International.

Anàlisi global

D’acord amb la la recerca del PEN Internacional, al llarg del 2022, a totes les regions del món els escriptors han continuat essent detinguts i sovint empresonats per delictes vagament formulats i relacionats amb la seguretat nacional, en llocs com a l’Aràbia Saudita, Bahrain, Bangla Desh, Bielorússia, els Emirats Àrabs Units, Espanya, l’Índia , l’Iraq, l’Iran, Kuwait, el Marroc, Myanmar, Oman, Espanya, Sri Lanka, Turquia, el Regne Unit i Vietnam i la Xina.

La guerra i els conflictes arreu del món han suposat riscos extrems per als que n’informen o els comenten, especialment a Ucraïna, Palestina i Etiòpia.

En alguns països, els escriptors s’han vist forçats a fugir de la persecució i buscar vies de seguretat, sovint cruelment denegades, com a Myanmar i l’Afganistan. Mentrestant, una nova forma de repressió, en forma d’expulsió forçosa i exili d’escriptors, s’ha vist a diversos països, com Cuba i Nicaragua.

A Itàlia, Egipte, Malàisia, Perú i Turquia s’ha recorregut a la difamació penal i a les lleis d’injúries per assetjar o silenciar els escriptors.

Els països d’Amèrica han seguit registrant un alt nivell de violència, i Mèxic segueix essent el país més mortífer de la regió per als periodistes i el país més perillós del món per als periodistes fora de les zones de guerra activa.

Les dones escriptores han seguit essent silenciades de manera desproporcionada. En són exemples la periodista turca Sedef Kabaş, condemnada a 28 mesos de presó en suspens amb motiu dels seus comentatis crítics sobre el president Erdoğan; la periodista palestina Shireen Abu Akleh, tirotejada per l’exèrcit israelià mentre informava per a Al Jazeera a la Cisjordània ocupada; l’escriptora, dramaturga i cineasta zimbabuesa Tsitsi Dangarembga, condemnada a sis mesos de presó, en suspens durant cinc anys, després d’una persecució legal i judicial patida des de juliol de 2020; la destacada antropòloga uigur Rahile Dawut, feta desaparèixer per les autoritats xineses des de 2017, i la periodista nicaragüenca-argentina Gabriela Selser, assetjada per les autoritats i els paramilitars a causa dels seus escrits.

Àfrica

El 2022, els països africans han continuat restringint la llibertat d’expressió, i les autoritats han castigat les veus crítiques.

A Ruanda, els dissidents digitals han continuat patint repressió, com ara detencions i reclusions arbitràries, processaments per càrrecs falsos i desaparicions forçades. El PEN Internacional ha continuat fent campanya a favor del poeta Innocent Bahati, el destí del qual es desconeix des de la seva desaparició el 2020.

Durant més de dues decadas, les autoritats d’Eritrea han seguit ignorant la pressió regional i internacional per retre comptes per la difícil situació de 12 escriptors i periodistes detinguts arbitràriament i reclosos en règim d’incomunicació des del 2001. El règim autoritari continua violant impunement els drets humans dels eritreus, inclosa l’eliminació de la premsa lliure.

Països com Burundi, Uganda, Etiòpia i el Camerun, entre d’altres, han fet habitual l’autocensura d’escriptors, periodistes i veus crítiques. El 2022 també ha augmentat la repressió de la llibertat d’expressió a països considerats comparativament lliures, sobretot Senegal, Ghana i Botswana.

Amèrica

Segons ha documentat PEN Internacional, 2022 ha estat l’any més mortífer per a la premsa a Amèrica dels darrers 24 anys.

Gairebé la meitat dels 68 periodistes assassinats al món el 2022 han estat assassinats a Amèrica: 13 a Mèxic, 7 a Haití, 2 al Brasil, 2 a Colòmbia, 2 a Hondures, 1 a Xile, 1 a l’Equador, 1 als Estats Units, 1 a Guatemala i 1 al Paraguai.

A Cuba, 9 artistes han estat detinguts i 15 obligats a exiliar-se durant el 2022. Dos destacats artistes independents, Luis Manuel Otero Alcántara i Maykel Osorbo , han estat condemnats injustament a penes de presó de cinc i nou anys.

A Nicaragua s’han documentat almenys 703 casos de violacions de la llibertat de premsa. L’ús abusiu del poder estatal (498 casos), les agressions i atacs (159) i el discurs estigmatitzador (15) són les principals violacions contra periodistes i mitjans de comunicació. El 15 de febrer de 2022, el Parlament nicaragüenc va tancar el Centre PEN Nicaragua. Catorze periodistes o treballadors dels mitjans de comunicació estaven empresonats a l’hora de redactar aquest informe.

A Mèxic ha continuat el cicle d’impunitat amb segrestos i atacs mortals contra reporters, entre ells l’assassinat dels periodistes Ciro Gómez Leyva, Antonio de la Cruz i Lourdes Maldonado López, en relació amb la seva feina.

Àsia/Pacífic

El 2022, la llibertat d’expressió s’ha vist cada cop més amenaçada a més països d’Àsi i el Pacífic. A la Xina, nombrosos escriptors, periodistes, acadèmics i intel·lectuals públics han estat condemnats a llargues penes de presó per expressar-se pacíficament, com Gui Minhai, Yang Hengjun, Qin Yongmin y Zhang Guiqi, membres del Centre PEN Xinès Independent, entre molts d’altres. A Hong Kong, l’escritor i editor Jimmy Lai, detingut des de desembre de 2020, s’enfronta a diversos càrrecs més que, en cas que fos declarat culpable, li podrien suposar la cadena perpètua.

A Myanmar, l’escriptor Ko Jimmy, detingut dies després del cop de febrer del 2021, que va criticar a les xarxes socials, ha estat un dels quatre activistes executats per la junta militar després d’un judici simulat. Es tracta de les primeres execucions dutes a terme a Myanmar en més de 30 anys, i les seves morts constitueixen una acusació contra la voluntat de la junta militar d’utilitzar tots els mitjans disponibles per terroritzar el poble de Myanmar.

Les restriccions repressives dels talibans a l’Afganistan s’han traduït en l’eliminació sistemàtica de dones i nenes de la vida pública i en esforços per silenciar els mitjans de comunicació independents. Escriptors, poetes i periodistes afganesos en situació de risc han sol·licitat ajuda al PEN Internacional mentre viuen precàriament a països veïns, i molts s’enfronten al risc de devolució o explotació a causa de la seva situació de residència il·legal. El PEN International continua fent campanya per aconseguireguir vies més efectives cap a la seguretat.

Europa i Àsia Central

A Europa i Àsia Central, el 2022 ha estat marcat per la guerra de Rússia contra Ucraïna. La preocupació per la seguretat d’escriptors i periodistes a Ucraïna ha seguit essent alta, amb almenys 13 periodistes assassinats mentre informaven sobre la guerra. A la Crimea ocupada i a Rússia, periodistes, ciutadans i activistes de drets humans ham estat empresonats per motius polítics, entre ells l’ucraïnès Server Mustafayev.

Mentrestant, a Bielorússia ha continuat la repressió contra la llengua i la literatura bieloruses, amb batudes en editorials independents per promoure llibres d’escriptors bielorussos i en llengua bielorussa, i suspensió de les seves activitats sota pretextos inversemblants.

A dia 1r de desembre hi havia 40 periodistes empresonats a Turquia i 26 a Bielorússia, països que ostenten, respectivament, el quart i cinquè lloc entre els pitjors empresonadors de periodistes del món.

Com ha documentat el PEN International, a Turquia s’han detingut 24 periodistas kurds i un treballador dels mitjans de comunicació en batudes separades, després d’una de les operacions més grans dutes a terme contra periodistes al sud-est, de majoria kurda, en els últims anys. Fins ara, les autoritats segueixen sense acatar les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans que insten a l’alliberament immediat de l’editor Osman Kavala i de l’escriptor i polític de l’oposició Selahattin Demirtaş.

Orient Mitjà i Nord d’Àfrica

Els governs de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica han continuat erradicant la llibertat d’expressió mitjançant lleis draconianes, censura, esclafament de protestes pacífiques, execucions i detenció arbitrària de veus crítiques.

A l’Iran, l’escriptor Baktash Abtin va morir sota custòdia per negligència mèdica, després que les autoritats li deneguessin atenció mèdica urgent després de la seva segona infecció per COVID-19. També a l’Iran, les autoritats van mantenir la seva implacable persecució de comunitats minoritàries, com ara la kurda i la baha’i. Les forces de seguretat iranianes han detingut destacats membres de la comunitat baha’i, entre ells la destacada poeta Mahvash Sabet, i l’han condemnada a 10 anys de presó després d’un judici injust.

A Egipte, el PEN Internacional ha documentat diversos casos d’escriptors empresonats que han estat sotmesos a tortura i maltractaments i s’han enfrontat a dures penes de presó després de judicis injustos, entre ells l’escriptor britànic-egipci Alaa Abd El-Fattah, i els poetes egipcis Galal El-Behiry y Ahmed Douma.

A Israel, les autoritats han mantingut una estricta censura en línia dels continguts palestins a les xarxes socials, enmig d’una escalada d’atacs israelians contra palestins. A l’agost, l’exèrcit israelià va atacar les oficines de set importants organitzacions palestines independents, va confiscar documents i material i va ordenar el tancament de les oficines.

Altres autoritats de la regió, principalment de Bahrain, l’Iraq, Kuwait, Emirats Àrabs Units, Oman i l’Aràbia Saudita, han seguit ampliant la censura a Internet i utilitzat acusacions vagues per silenciar els que criticaven, entre ells escriptors, activistes i periodistes.