Biblioteques amb música, tallers amb youtubers, jocs nocturns, concerts i videojocs. Aquestes són algunes de les propostes de les biblioteques Punkt127, Club Dynamo i la Kulturhuset d’Estocolm.

A principis de maig, tres bibliotecaris catalans convidats pel PEN Català van participar a un intercanvi a Suècia on van conèixer el cas de diverses biblioteques nòrdiques especialitzades en públic jove. L’activitat va realitzar-se en el marc del projecte europeu Engage!

Punkt 127

De vegades val més fixar-se objectius acotats que no pas pretendre abastar-ho tot. Aquesta és la recomanació de Punkt 127, una petita biblioteca que arrossegava una mala reputació per les baralles entre usuaris amb necessitats i expectatives diferents. La solució va ser segmentar el públic i esdevenir una biblioteca per a infants i joves, on aquests se sentissin escoltats i respectats.

Punkt 127 és una biblioteca per a joves d’Estocolm.

Els adults segueixen utilitzant-la, però saben que a la Punkt 127 les normes són diferents, i el soroll ambiental també. La biblioteca organitza moltes activitats per atreure els joves però el perfil dels bibliotecaris ha estat clau per l’èxit: han sabut connectar amb els joves i establir relacions de confiança que sovint s’estenen a l’entorn familiar dels menors.

Malgrat que sovint col·legues seus els retreuen que han convertit la Punkt 127 en un centre juvenil, ells defensen que una biblioteca per nens i joves no ha de tenir les mateixes característiques que una per adults i que en tot cas, la feina que fan amb els nanos els ajuda a ser millors bibliotecaris.  Punkt 127 ha esdevingut una institució de referència i un model de convivència amb unes xifres sorprenents: l’any passat, va rebre més de 100.000 visitants.

Dynamo Club, Stadsbibliotek Göteborg

Dynamo és la secció de joves de 13 a 25 anys de la Biblioteca Central de Göteborg, on el personal no està format només de bibliotecaris. Així poden fer activitats diverses, com ara sessions de videojocs, com el de la FIFA. El reclam és molt efectiu: abans gairebé no hi anaven joves, però ara han aconseguit que aquests siguin un públic habitual. Reconeixen que la majoria hi van a jugar, però la seva és una aposta a llarg termini. Volen que els adolescents s’acostumin a anar-hi perquè, més endavant, quan els recomanin una lectura, se l’agafin amb més bona predisposició. També van engegar el Club Dynamo, que organitza sessions d’espectacles i concursos, concerts, jocs nocturns, balls, tallers, lectures poètiques, manualitats… Encoratgen els joves a organitzar ells mateixos les activitats. Expliquen el cas d’un dels seus usuaris, un noi més aviat tímid que va proposar organitzar una jornada al voltant del Pokemon Go, una de les seves aficions. Els bibliotecaris van estar-hi d’acord, però li van demanar que ho fes ell, ja que ell era l’expert en el joc. L’activitat va ser un èxit rotund i va aplegar nois i noies de tota la ciutat. Si la biblioteca es planteja com un espai associat al joc i la creativitat, els joves se senten molt més atrets a anar-hi.

Kulturhuset

La Kulturhuset és un gran equipament cultural al centre d’Estocolm. L’edifici acull teatres, sales d’exposicions, cafeteries i fins a tres biblioteques, segmentades per edats. La Rum för Barn és la biblioteca infantil pensada per a infants de 0 a 10 anys; la Tio Tretton és la biblioteca pels que tenen d’11 a 13 anys i, quan fan els 14, passen a l’espai Lava, una biblioteca amb aspecte de sala de festa nocturna pensada per a joves de 13 a 25 anys.

La Lava és la biblioteca per a joves d’entre 13 i 25 anys de la Kulturhuset (Estocolm). Està moblada d’acord amb les necessitats dels seus usuaris.

El que més sorprèn del Kulturhuset és la segmentació de públics, basada en les franges d’edat a qui s’adrecen els llibres, i com el disseny de l’espai s’adapta als seus usuaris. No són biblioteques convencionals, sinó que estan concebudes com espais de creació. Hi ha hamaques, cuina, racons de jocs, planxes, màquines de cosir, cavallets i pinzells, estris de tot tipus… A la zona dels més grans, fins i tot s’hi posa música, cosa que trenca amb la idea tradicional de la biblioteca. Expliquen que els diferents elements que les conformen han estat introduïts basant-se en els suggeriments dels joves mateixos, de manera que s’hi sentissin còmodes. Persegueixen la idea que la biblioteca ha de ser molt més que un lloc on consumir cultura: ha de ser un lloc de provocació i generació de cultura. Altre cop, la importància de conèixer aquest públic i fer-lo protagonista dels espais i de les activitats, permet que els joves se sentin molt més atrets i vinculats a la biblioteca.