Construir espais on compartir la paraula hauria de poder formar part del decàleg del bon governant – en cas que aquest existís i en cas que, un cop redactat, s’apliqués, cosa que pot ser encara més utòpica. I quan dic «governant» no em refereixo només a aquells que dirigeixen països o ciutats, sinó també a aquells que condueixen mitjans de comunicació, programen l’activitat cultural d’un barri o trepitgen cada dia una aula plena d’adolescents. La paraula hauria de formar part del nostre dia a dia com a remei per a la soledat, però també com a arma poderosa contra el desconeixement de l’altre – i les seves idees -, contra la por a la diferència o contra la inacció davant de la injustícia. Si parlem, ens fem a nosaltres mateixos i ens fem per a l’altre. La paraula ens dona entitat i estableix el vincle que fa possible l’entesa. La paraula ens transforma i ens fa – ser – més.

El passat 19 de març, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia – impulsada per la Generalitat de Catalunya, la ILC i la Federació Catalana de Clubs UNESCO -, va tenir lloc a Manresa un acte que acollia la paraula. La paraula en forma de festa, que va permetre reunir gairebé 100 persones al voltant d’una polifonia de versos en l’acte organitzat per l’Ajuntament de Manresa, les Biblioteques municipals i el Consorci de Normalització Lingüística Montserrat, en col·laboració  amb Òmnium Bages-Moianès, els Cor FUB+GRAN de la Coral Universitària de la FUB i Cor Obert del CNLMontserrat, el Forn Jorba i el Celler Abadal. Els assistents van poder gaudir en la veu del poeta Ton Armengol els versos de Rosa Fabregat escrits per a l’ocasió. També, després de l’interludi musical, van poder sentir poemes en llengües com l’amazic, l’anglès, l’àrab o l’hindú, de la mà dels alumnes del CNL Montserrat, que també van llegir alguns poemes de Salvat-Papasseit en motiu dels 125 anys del seu naixement.

Però l’acte central de la celebració va ser la lectura que va oferir Salem Zenia, escriptor algerià d’origen amazic que va participar del programa Escriptor Acollit del PEN Català de l’any 2007 al 2009. Sota el títol de “No em queixo, m’aixeco”, el poeta va llegir una sèrie de textos inèdits escrits en amazic i traduïts al català per ell mateix. En els seus versos no hi vam trobar només el poeta, sinó també el narrador, el lingüista i el periodista, el lluitador incansable, el perseguidor de la veritat. Zenia va voler parlar de la necessitat d’escriure, no per alliberar-se del dolor, sinó per transformar-lo en alguna cosa significativa i col·lectiva. Els seus textos, carregats de certeses i denúncies, però també d’un intens amor alliberador que l’alimenta a seguir en la lluita a través de la paraula, van colpir un públic que va poder sentir en la seva pròpia llengua coses de països que semblen llunyans fins que la paraula els acosta i els fa propis.

Text de: Sònia Moya