El passat mes de març, vam llençar una convocatòria conjunta amb l’Institut Ramon Llull per a la residència literària “Be (P)art. Grow with arts”, destinada a joves escriptors europeus emergents. Buscàvem mirades crítiques sobre la societat actual i el futur col·lectiu.

Els sis escriptors i escriptores seleccionars han passat una setmana a la Faberllull d’Olot amb professionals del sector i també han participat en una trobada amb editorials catalanes per donar a conèixer la seva obra. Durant l’estada, han pogut promocionar les seves obres, debatre sobre temes literaris entre ells i amb experts i treballar en els seus pròxims llançaments. A més, també han tingut temps de fer una mica de turisme per descobrir alguns dels paisatges més curiosos de la Garrotxa.

Us deixem també una pinzellada de les trajectòries literàries d’aquests 6 residents:
(Núvol.com)

Réka Borda
Réka Borda (Hongria, 1992) és escriptora, editora i traductora. Ha participat en diverses antologies de poesia i literatura infantil, i l’any 2017 va publicar un recull de poesia, Hoax, que va ser molt ben rebut per la crítica. Actualment escriu la seva primera novel·la, que ha titulat provisionalment The Leamon-eater Vampirees i es publicarà a Hongria durant la primavera de 2022. A banda d’escriptora, Borda està implicada en diversos projectes relacionats amb la literatura: és la fundadora d’un campament per a joves autors i va ser editora de la revista Müút. També estudia un doctorat sobre les interseccions entre el disseny i la literatura i està interessada a acostar aquestes disciplines als infants. La seva residència a la Faberllull l’ha destinat a l’escriptura de relats curts.

Alba Dalmau
Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) ha publicat relat, novel·la i literatura infantil, però es va fer especialment coneguda a partir d’El camí dels esbarzers (Angle, 2019). La seva darrera novel·la és Amor i no (Angle 2021) i explora la relació entre l’amor i l’amistat d’una catalana i un suec. Actualment és professora d’escriptura creativa al Laboratori de Lletres de Barcelona i escriu COLOR CARN, un recull de contes basat en un estudi sobre la història del color. Explica l’autora que “cada història, com si es tractés d’un exercici del grup experimental Oulipo, conté molts elements del color en qüestió, de manera que la lectura del conte provoca un efecte cromàtic en el lector”.

Jens Meijen
L’escriptor belga Jens Meijen (1996) treballa en una tesi doctoral en Ciències Polítiques, fet pel qual la seva obra literària sovint parla sobre populisme i nacionalisme amb la mirada posada al futur. L’any 2019 va publicar la seva primera col·lecció de poesia, Xenomorf, que tracta sobre el col·lapse climàtic del món i va guanyar el premi C. Buddingh a la millor òpera prima holandesa. La seva primera novel·la, De Lichtjaren (2021), és una exploració poètica del futur de la humanitat, una recerca del que significa estar a casa en algun lloc i una indagació sobre la capacitat humana d’empatia. Aviat es publicarà traduïda a l’anglès amb el títol The light years. Ara treballa paral·lelament en una col·lecció de poesia, Suset Industries, i una novel·la, De Waarnemers (Els aprehensors), que també es fixa en el vessant polític del futur.

Ismael Ramos
Ismael Ramos (1994) és gallec i autor de tres poemaris: Os fillos da fame (2016), Lumes (2017) i Lixeiro (2021), el segon dels quals va ser elegit per la revista digital Vinte com un dels deu llibres de poesia més importants publicats en gallec d’aquest segle. La seva traducció al castellà (Fuegos, 2019) va rebre el Premi Javier Morote 2020, atorgat per CEGAL, confederació de llibreters independents de tot Espanya. Els poemes de Ramos han estat inclosos en diverses antologies i traduïts al català, finlandès, francès, hongarès, anglès, italià, portuguès i espanyol. Ara treballa en la seva primera novel·la, Os desexados, que defineix com “un retrat de la meva generació, modelada per la crisi econòmica de 2008 i l’auge de les xarxes socials. Està concebut com una Bildungsroman centrada en la bretxa entre el progrés econòmic i social a l’Europa rural contemporània”. La novel·la aborda temes com la salut mental i el seu tractament en el sistema sanitari públic, l’homosexualitat en les societats conservadores i la lluita per la llibertat.

Pol Guasch
Pol Guasch (Tarragona, 1997) ha estat un dels noms més repetits durant el darrer any en el panorama literari català. És autor de Napalm al cor (Premi Llibres Anagrama, 2021) i els poemaris Tanta gana (LaBreu) i La part del foc (Viena). Actualment treballa en una novel·la que parteix de molts interrogants: “Com crear una novel·la que desafiï les estructures hegemòniques i adopti la forma ideal per representar el present? Quins són els llenguatges que hi haurien d’aparèixer? Quines novel·les existeixen que, amb la seva proposta formal, han sabut representar els conflictes del present d’una societat plural, contradictòria, que viu en un període de crisi permanent?”. Amb una novel·la híbrida que es recolza en un procés de recerca i investigació, Guasch vol escriure una obra capaç de pensar el present.

Jovana Jovanović
Jovana Jovanović (Sèrbia, 1995) és filòloga hispànica per la Universitat de Kragujevac, on ara treballa com a professora associada. Escriu novel·la i relat curt, sempre des d’un vincle molt fort amb la literatura espanyola: pel dia de Sant Jordi de Kragujevac va escriure un nou capítol inserit al Quixot i en una estada a Almeria va traduir un poema del serbi Vladislav Petković per al Dia de la Poesia. Ha vingut a presentar la seva novel·la debut, Pogrdna Rara avis (que es tradueix com “Despectiva Rara avis”), publicada l’any 2020, per a la qual va aprofitar la investigació de la seva tesi sobre la poesia feminista barroca de sor Juana Inés de la Creu. Es tracta d’una novel·la amb moltes referències a la literatura espanyola i sèrbia, que s’inspira en les tendències barroques creuades amb la poètica del modernisme. Amb una doble narració, parla sobre les tensions entre artistes de diferents nacionalitats, la inspiració entre artistes i les arrels del feminisme durant el segle XX.