El passat 21 de setembre els periodistes nicaragüencs Jairo Antonio Videa i Juan Daniel Treminio Rayo varen participar en el cicle Tertúlies en primera persona programades per la Comissió de Cooperació Internacional de l’Ajuntament d’Alella, en qualitat d’escriptors acollits pel PEN Català.

En la seva intervenció van tractar de L’exili polític nicaragüenc.
Des que Daniel Ortega i la seva muller Rosario Murillo van arribar, il·legalment, a la Presidència de Nicaragua l’any 2021, es produeixen de manera continuada batudes, segrestes i empresonaments, augmentant dia rere dia la detenció del qui lluiten visiblement per la defensa dels drets humans: activistes, sacerdots catòlics i, també, periodistes.
Per culpa de la pèrdua de llibertats i Drets bàsics, molta gent amenaçada s’ha vist obligada a marxar a l’exili.
L’objectiu de crear tal situació de por és eliminar tot pensament i acció desafecte al règim per debilitar el partit opositor (Unió Democràtica Renovadora) i així poder mantenir-se indefinidament en el poder. De fet, Daniel Ortega està preparant el seu fill per substituir-lo.

La denúncia de la situació per part del periodisme independent ha fet que aquest fos blanc constant de la censura i la repressió.
“Coyuntura” diari digital creat per J.A. Videa i J.D. Treminio ha sofert la repressió fins al punt que la redacció s’ha hagut d’exiliar dues vegades en menys de tres anys, primer a Hondures i ara a Barcelona.
Des d’aquí continuen amb l’emissió digital amb la voluntat de continuar informant els nicaragüencs i arreu del món del conflicte que ha creat la instauració de la violència i l’autoritarisme.

El col·loqui va estar molt animat i profitós.
Encara que la situació actual a Nicaragua és coneguda a Catalunya, la detallada exposició dels fets i de les implicacions per la ciutadania van impactar als assistents. Alguns d’ells havien participat en les campanyes d’alfabetització dutes a terme els anys 70.

Els tertulians argumentaven que part de la incomprensió de la deriva que s’ha dut a terme dins del FLN, creat com a organització política-militar d’esquerres, és deguda al fet que els que vàrem viure el canvi social dels anys 60 a Nicaràgua des de Catalunya ens hi vàrem aproximar amb una visió romàntica dels canvis que es produïen a sud i Centreamèrica.
En opinió de Treminio i Videa, Daniel Ortega va optar per a la violència des de la fundació del Frente sandinista de liberación nacional (Carlos Fonseca Amador i altres, 1961) i encara actua amb els mateixos mitjans.