Els dies 12 i 13 del passat mes d’abril es va celebrar la trobada anual dels Comitès Escriptors Empresonats (WiPC) sota el lema “Freedom under Fire” amb la participació de més de cent companys dels 150 centres PEN de tot el món. Aquest any ha estat el tercer, on a causa de la COVID, la trobada ha estat digital.

La cap del Comitè Escriptors Empresonats del PEN Internacional, Ma Thida, va presentar l’informe anual on els punts més importants són:

1. Increment de l’autoritarisme que representa un repte profund als valors i les normes que sustenten el dret a la llibertat d’expressió. Aquest ha estat el cas de diversos països de la regió d’Àsia, com Myanmar, Afganistan i Tailàndia (s’ha tancat el PEN Myanmar). A l’Àfrica, l’autoritarisme electoral també és un repte creixent juntament amb la reducció de l’espai cívic. Són un bon exemple d’aquesta tendència a Eritrea, Etiòpia, Ruanda i Uganda. A Amèrica, Cuba, Hondures i Nicaragua hi ha un augment de l’autoritarisme que reprimeix la llibertat d’expressió (s’han tancat el centre PEN Nicaragua). A Europa i Àsia central, Bielorússia té un problema similar i la guerra està afectant tant Ucraïna com Rússia.

2. Ús de la legislació de seguretat per a soscavar la llibertat d’expressió. Diversos països de la regió d’Àsia i el Pacífic continuen utilitzant la legislació de seguretat nacional per atacar els crítics del govern i silenciar les veus discrepants. Es poden veure exemples d’aquestes restriccions a diversos països, com Bangladesh, Xina, Índia, Sri Lanka i Vietnam.
La situació de la llibertat d’expressió a Turquia continua sent greu, amb periodistes i escriptors que s’enfronten a processaments arbitraris i a un assetjament judicial mitjançant lleis antiterroristes i difamacions. A Espanya, les autoritats van continuar fent ús d’una legislació que ofega la llibertat d’expressió, amb la Llei Mordassa.

3. Empresonament i violència de llarga durada. La condemna d’escriptors i d’altres persones a penes de presó severes en una pràctica de llarga durada de diversos règims autoritaris a l’Àsia/Pacífic. La Xina continua sent el país més prolífic en l’empresonament d’escriptors, periodistes i activistes de la lliure expressió, juntament amb la persecució sistemàtica de les minories ètniques. Això inclou la detenció de més d’una dotzena de membres del Centre PEN Xinès Independent.
A Mèxic durant el 2022, almenys 7 periodistes han estat assassinats en possible relació amb la seva tasca periodística.
A Myanmar, després del cop d’estat militar, s’havien detingut 57 escriptors i uns 130 periodistes, tot i que 34 escriptors i 48 periodistes encara es troben a la presó. La presó no és l’única violència cap als escriptors, sinó també la incomunicació, la presó preventiva de llarga durada i la detenció sense judici i la tortura sota custòdia (de vegades fins a la mort com a Myanmar) són els grans reptes per ser abordats.

4. L’ús indegut de l’estat de dret i els processos judicials, com ara la detenció arbitrària i els càrrecs falsos, són problemes habituals per als nostres companys escriptors. L’assetjament financer també s’aplica de moltes maneres, com la prohibició de la venda o la distribució de llibres, l’atac o la confiscació de les editorials. La vigilància il·legal en nom de la ciberseguretat esdevé una nova tendència. La censura s’aplica tant en línia com fora de línia.

5. Augment de la censura en línia. Alguns casos significatius són els de Bahrain, Kuwait, Emirats Àrabs Units, Oman, Aràbia Saudita i l’Iran, on han intensificat la censura en línia.

6. La Covid-19 ha estat un gran repte per als escriptors i artistes de tot el món. La malaltia va agreujar la situació de la majoria de presos. El PEN International va lamentar la mort de l’escriptor i dissident kazakh Aron Atabek, condemnat a divuit anys de presó, que va morir a 68 anys mentre era tractat en un hospital kazakh per COVID-19.

Aquests són els principals punts recollits en aquest informe del PEN Internacional amb un equip emetent format per Alicia Quinones, Aurelia Dondo, Mina Thabet, Nduko o’Matigere, Ross Holder i Sara Whyat a diferents zones del món on esdevenen observadors i informadors de la vulneració dels drets humans, en especial, la llibertat d’expressió en escriptors, editors, artistes o periodistes.

I en el repàs de la Case List de l’any 2020, un parell de referències al PEN Català amb la condemna de la detenció i empresonament de Pablo Hasél i , per altra banda, l’alliberament el juny de 2021 de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart: “La Comunitat PEN va acollir amb satisfacció l’alliberament dels escriptors catalans i dels líders de la societat civil Jordi Sànchez i Jordi Cuixart injustament empresonats.”

Helena Pol Salvà, vocal del Comitè d’Escriptors Perseguits del PEN Català.