Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Pompeu Fabra
1923-1924 i 1934-1939
Magí Morera i Galícia
1924-1927
A l’abril de l’any següent, al 1923, un PEN Català de 22 membres es reunia i designava president el científic i filòleg Pompeu Fabra i Poch (Gràcia 1868 – Prada de Conflent 1948).
Pompeu Fabra, quan accedí a la presidència, ja era una figura senyera de la filologia catalana. Encara que els seus primers estudis foren d’Enginyeria Industrial i la seva primera professió fou la càtedra de Química a l’Escola d’Enginyers de Bilbao (1902-1912), l’activitat que li ha donat més rellevància històrica ha estat els estudis sobre la llengua catalana i la seva normativització; activitats que començaren com una afició. En el camp de la filologia catalana, abans de presidir el PEN, ja havia publicat, entre d’altres obres, Ensayo de gramática del catalán moderno (1891), Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898), Qüestions d’ortografia catalana (1906), Gramática de la lengua catalana (1912), Normes ortogràfiques (1913), Gramàtica catalana (1918), adoptada com a oficial per l’Institut d’Estudis Catalans. Fou nomenat catedràtic de llengua catalana a la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, institut que presidí intermitentment de 1921 a 1931.
La primera activitat del nou president del PEN fou l’assistència, junt amb Josep Millàs-Raurell, al 1r. Congrés Internacional del PEN Club internacional, celebrat a Londres el maig de 1923, juntament amb 10 centres més. Durant la presidència de Pompeu Fabra, el PEN Català també va participar als congressos de París (1925), Berlín (1926) i Brussel·les (1927), la qual cosa posa de manifest la implicació de l’entitat en la projecció internacional de la cultura catalana, i el dinamisme d’un Club creat feia poc, que podia, cada any, enviar representants diferents a diverses ciutats d’Europa.
L’assemblea de PEN Català de 1934 va reelegir Pompeu Fabra president per segona vegada. Durant els anys de les seves presidències, Fabra continuà treballant en els aspectes més urgents per a la normativització i normalització de la llengua. El 1932, sota la seva direcció fou publicat el Diccionari general de la llengua catalana, eina indispensable durant molts anys després. Aquest mateix any fou nomenat catedràtic de llengua catalana de la Universitat de Barcelona: inaugurava així aquesta càtedra, que, després de 1939, no fou restablerta el 1965. El 1934 sofrí empresonament. La Junta del PEN que ell presidia va fer una crida als escriptors catalans perquè ingressessin a l’entitat.