El PEN Català i Linguapax-Departament de Diversitat Lingüística del Centre UNESCO de Catalunya van organitzar aquest debat que va tenir lloc a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonés el 22 de febrer de 2011.

A la taula rodona hi van intervenir Patrícia Gabancho, periodista i escriptora, vocal de la Junta del PEN Català; M. Carme Junyent, lingüista i professora titular de lingüística general a la Universitat de Barcelona i directora el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA).El debat va ser moderat per Miquel Àngel Essomba, director del Centre UNESCO de Catalunya i president de LINGUAPAX i Va ser presentat per Simona Skrabec, vocal de la Junta del PEN Català, en representació de Carme Arenas, presidenta del PEN Català.

El públic assistent va estar format per unes 25 persones. Simona Skrabec, en nom del PEN Català i del seu Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, va presentar l’acte. En primer lloc, va excusar l’assistència de Carme Arenas i va agrair que Linguapax i el departament de Diversitat Língüística del Centre UNESCO de Catalunya hagin pogut col.laborar amb el PEN Català en l’organització d’aquest debat. Va referir-se a la necessitat de defensar els drets lingüístics dels pobles i la salvaguarda de les llengües del món.

A continuació, Miquel Àngel Essomba, moderador del debat, va fer memòria de la persecució del bengalí i va expressar que la defensa i promoció dels drets lingüístics és una tasca que cal fer sense aturar-se mai. Va afegir que la llengua ha de ser un espai de construcció i no de destrucció per tal d’arribar a la llum i a la potència de la paraula.

Patrícia Gabancho, referint-se al diagnòstic de la llengua catalana, va destacar que, de les agressions domèstiques al català, s’ha passat a les agressions legals. Va manifestar que la manca de respecte a les llengües desqualifica als pretesos intel.lectuals que creuen que una llengua diferent a la seva no val res. Va destacar que mantenen una actitud colonial. Si esborren la llengua i, per tant, la identitat catalana, esborren “el problema català”. Va definir els conceptes de llengua pròpia i llengua comuna i ressaltà la manca d’equilibri língüístic a Catalunya pel fet que el castellà és més llengua comuna que el català. Va manifestar la necessitat de mantenir un espai social de reconeixement en català. Exposà que els immigrants, per poder sortir de la perifèria i entrar en el tronc central de la societat, cal que ho facin en català. I que es pot deixar de ser immigrant canviant les expectatives i l’actitud. Va manifestar que, si el món conegués el conflicte català-castellà, als catalans ens seria més fàcil ser escoltats. Va acabar amb la conclusió que, en aquesta batalla, som la part més feble i que ens cal lluitar amb convicció.

M. Carme Junyent va començar el seu parlament qüestionant el concepte de llengua materna. Exposà que és un concepte contraproduent a l’hora de defensar les llengües. Va comunicar que en els darrers 500 anys han desaparegut més del 50% de les llengües i va manifestar la necessitat de “replantar” les llengües per tal que puguin viure on s’han desenvolupat ja que és el lloc on té sentit que visquin. Considerà que l’expressió “Català llengua del món” ens permet defugir la dicotomia català-castellà. Va explicar que a Catalunya, a causa de la incorporació de 1.200.000 persones d’arreu del món, es parlen 273 llengües i que és millor sumar que no pas restar. Això facilita la comunicació i ens fa més forts enfront d’una llengua única. Manifestà que cal sortir d’aquest diàleg impossible entre el català i el castellà perquè porta el català a l’extinció. També va exposar que és molt negatiu fer creure als parlants que la seva llengua no té importància. Va acabar el seu parlament remarcant la necessitat de contribuir a la preservació de la diversitat lingüística.

Després d’aquestes intervencions va començar la participació del públic en el debat. Es parlà del català en els espais artificials (Internet) i en els espais vitals (escola). Es van tractar, entre d’altres temes, el domini de l’anglès en l’ambient universitari i es va fer referència a la literatura en català i a les traduccions literàries.