Els passats 10 i 11 de juny va tenir lloc, a la ciutat noruega de Stavanger, la primera Assemblea General de l’ICORN (International Cities of Refuge Network) en la qual el PEN Català fou elegit membre del Comitè Assessor.

La creació d’aquest organisme, nascut per suplantar la xarxa creada pel Parlament Internacional dels Escriptors el 1993, i que es va dissoldre legalment el juny de 2005, ha estat impulsada per l’ajuntament de la ciutat de Stavanger (que juntament amb la ciutat escocesa d’Edimburg serà la capital de la cultura europea el 2008), amb el suport del Govern de Noruega, i altres ciutats refugi que ja havien format part de la xarxa desapareguda.

L’ Assemblea, a la qual han participat representants de ciutats refugi, associacions dedicades a la defensa de la llibertat d’expressió, entre les quals el PEN Català, i diferents estaments politics, ha tingut la funció d’aprovar la carta fundacional de L’ICORN i el model d’acord entre la xarxa i les ciutats refugi. També s’ha elegit el Consell Assessor de l’ICORN del qual formarà part un representant del PEN Català.

La carta fundacional de l’ICORN s’inspira en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, referent al dret a la llibertat d’expressió, i s’ha elaborat a partir de la carta fundacional del PEN Internacional. Tanmateix, s’adhereix a les idees i als objectius que havien inspirat la primera constitució d’una xarxa de ciutats refugi per part del Parlament Internacional dels escriptors, amb la ferma intenció d’evitar-ne els errors i oferir un suport ràpid i efectiu a les seves ciutats adherides.

El PEN Català te la intenció de coordinar ben aviat el programa de ciutats refugi a Catalunya, seguint la Resolució 756/VI aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de desembre de 2001, segon la qual es declara Catalunya com a comunitat refugi per a escriptors perseguits en el seu país d’origen per raó de llur obra.

El compromís del PEN Català per reactivar el Programa ciutats refugi a Catalunya rau en el sentiment de gratitud històrica que Catalunya sent cap a aquells països que van acollir un bon nombre dels intel·lectuals catalans obligats a exiliar-se a causa de la repressió franquista després de la Guerra Civil, permetent-los de donar continuïtat a la cultura i a la literatura catalanes.