El manifest es presenta en el Parlament Europeu en el marc d’una conferència.

El PEN Català ha donat suport i ha promogut entre els seus membres el manifest elaborat pel PEN Internacional, el PEN Anglès i el PEN Alemany, que es presenta dimecres 15 d’abril en el marc de la conferència que se celebra a Brussel·les i que porta per títol “Freedom in time of crisis”.

El manifest fa una crida als estats membres de la Unió Europea i al conjunt d’institucions europees perquè donin un tracte més humanitari i més just als refugiats que vénen a Europa. També recull la petició  perquè es creï un fons econòmic i s’homologuin les polítiques europees amb aquest objectiu. El text s’ha presentat oficialment al President del Parlament Europeu, Martin Schulz, el 14 d’abril del 2015.

En la conferència del dia 15, impulsada pel PEN internacional i pel grup del Parlament Europeu The Green/ European Free Alliance, participen el president del PEN Internacional, John Raston Saul, el vice-president de The Green/EFA group i ex president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics de PEN Internacional, Josep-Maria Terricabras i els escriptors Josef Haslinger, president del PEN Alemany, Tahmima Anam, de Bangladesh, Kamila Shamsie, novel·lista britànica-paquistanesa i Emine Sevgi Özdamar, turca-alemanya. També hi assistirà la presidenta del PEN Català, Carme Arenas.

Els escriptors membres del PEN Català que han donat suport al manifest són: Miquel Berga, Joaquim Armengol, Gemma Rodríguez, Raffaella Salierno, Carme Arenas, Heike Nottebaum, Miquel Àngel Llauger, Pau Sanchis, Simona Škrabec, Vicent Salvador, Pau Vadell, Susanna Rafart,  Karen Swenson, Joan Navarro, Montserrat Bacardí, Jordi Valls, Ferran Cremades, Assumpció Forcada, Mercè Ibarz, Manuel Guerrero, Pep Coll, Antoni Dalmasses, Francesc Parcerisas, Maria Barbal, Carles-Jordi Guardiola, Mercè Otero, Heike van Lawick, Til Stegmann, Vicent Berenguer, Oriol Izquierdo, Toni Clapés, Margarita Ballester, Teresa Pous Mas, Salvador Jàfer, Sílvia Aymerich, Núria Cabré, Carmen Borja, Helena Pol, Carles Molins, Miquel Desclot, Manel Rodríguez-Castelló, Salem Zenia, August Bover, Tònia Passola, Ponç Pons, Cèlia Sànchez-Mústich, Ricard Garcia, Montserrat Milian Batista, Àlex Broch, Iolanda Bonet, Ramon Guillem, Marc Granell, Miquel M. Gibert, Oriol Vergés, Josefina Vidal, Jaume Comellas i Arnau Pons.

A més dels escriptors del PEN Català, prop de 1.000 escriptors de tot Europa s’han adherit a aquest manifest.
MANIFEST DEL PEN INTERNACIONAL

Protecció per als refugiats a Europa

La guerra, la persecució política, la fam i les condicions de vida inhumanes estan obligant la gent a abandonar els seus països d’origen. Alguns fan via cap a Europa. La mort de més de 300 refugiats en un naufragi davant de Lampedusa l’octubre passat no va tenir impacte en les polítiques de refugiats. En canvi, les persones que necessiten protecció a l’arribada a les fronteres de la UE estan sent tractades com a enemics.

Els refugiats que arriben a Europa sovint s’han d’enfrontar a un assetjament inacceptable. No poden triar lliurement on viure. Si realment intenten fer via cap al país de la seva elecció, s’arrisquen a ser empresonats, sotmesos a maltractaments i deportats per la policia. El Reglament de Dublín permet que els refugiats siguin tractats com una càrrega humana. Poden acabar en països on els recursos estan a punt de fer fallida i on els sol·licitants d’asil, inclosos els nens, són sistemàticament empresonats. Aquesta política de fustigació, detenció i deportació no pot continuar essent tolerada, mentre la càrrega financera dels països més pobres és insostenible.

És urgent que els estats d’Europa creïn lleis d’asil comunes i humanitàries que no estiguin guiades pels interessos nacionals sinó per un esperit de solidaritat i un sentit de responsabilitat. L’obligació de prestar protecció als perseguits ha de ser mantinguda sense cap reserva.

·       Europa ha d’ajudar a les persones en situacions desesperades i els ha de proporcionar vies per sortir-ne. Les persones que estan en perill immediat haurien de poder establir contacte directe amb les ambaixades dels països europeus en els seus països d’origen, de manera que poguessin sol·licitar visats humanitaris. Els refugiats no haurien de continuar arriscant les seves vides per venir a Europa. I si ho fan per buscar asil, no han de ser tractats com a criminals.

·       Els sol·licitants d’asil han de disposar de les mateixes normes bàsiques de tracte humà en tots els estats membres de la UE i han de tenir el mateix accés a un procés d’asil just. S’ha de permetre a la gent que visqui on té amics o contactes i no se’ls ha d’obligar a romandre en el primer país europeu que trepitgen.

·       Per tal de garantir la igualtat de tracte dels refugiats en tots els països de la UE, els costos econòmics han de ser distribuïts equitativament entre els estats membres. Proposem la creació d’un fons europeu per als refugiats, pagat pels països membres d’acord amb les seves possibilitats. Aquest fons asseguraria que el destí dels refugiats fos independent del prejudici regional o d’actituds canviants envers els immigrants. La Unió Europea ha de ser reconeguda com una àrea comuna de protecció per als refugiats.

·       Les instal·lacions europees de seguretat fronterera han de ser reconegudes com a necessàries per a la seguretat nacional, però no haurien de posar en perill les vides dels refugiats. Les morts dels refugiats no han de ser legitimades o tolerades en nom de la protecció de les fronteres. La protecció de la vida humana ha de tenir la màxima prioritat.

Nosaltres, escriptors d’Europa, demanem als Estats membres i a les institucions de la Unió Europea que compleixin les seves obligacions humanitàries. Creiem que protegir els refugiats i proporcionar-los perspectives de futur és la nostra tasca urgent i conjunta.

Raquel Abad
premsa@pencatala.cat