El passat 13 de maig es va presentar a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona un ambiciós procés participatiu a escala internacional per revisar i actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, gairebé trenta anys després que es proclamés en el Paranimf de la mateixa universitat. Liderat pel Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, amb la col·laboració d’entitats com el CIEMEN, la Xarxa Vives d’Universitats i la Fundació Irla entre d’altres, aquest procés pretén recollir aportacions de comunitats lingüístiques d’arreu del món per redactar una nova Declaració amb perspectiva de futur.

L’acte de presentació va comptar amb les intervencions de Josep Montserrat, vicerector de Política Lingüística de la UB; Agustí Alcoberro, vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la UB; Laura Huerga, presidenta del PEN Català; i Joan Santanach, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Vicenta Tasa, cap del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, va presentar llibre El dret a la llengua, publicat per Saldonar, com a primer pas d’aquest procés. Tasa va agrair la tasca col·lectiva que ha fet possible l’obra i va subratllar la voluntat del Comitè d’obrir un debat internacional que no se cenyeixi únicament al català, sinó que tingui una mirada global sobre les llengües minoritzades i amenaçades. Va recordar també la figura d’Aureli Argemí i la seva lluita per la pau i la dignitat de totes les llengües.

Oriol Ramon, membre de la junta directiva del CIEMEN, va explicar com es va gestar la redacció de la Declaració original. Va remarcar que la intenció del projecte era clara: elaborar un document amb rang jurídic que pogués ser útil per a les Nacions Unides com a garantia dels drets humans en matèria lingüística.

Fèlix Martí, qui el 1996 dirigia el Centre UNESCO de Catalunya i va ser una de les persones encarregades de portar la Declaració a les Nacions Unides, va fer una reflexió crítica sobre el món actual, lamentant la renúncia a lideratges que aposten per la diversitat i la pau. Va recordar l’entusiasme i el compromís dels qui van participar en aquell procés i va afirmar amb claredat: “L’estimació per la diversitat lingüística forma part de la defensa de la diversitat humana”.

El sociolingüista Isidor Marí, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va reivindicar que tots els drets lingüístics han de ser tant col·lectius com individuals, i han d’estar reconeguts per a cada comunitat lingüística, sense excepcions.

L’escriptor i vicepresident del PEN Internacional, Carles Torner, va fer un recorregut pel significat que ha tingut la Declaració durant aquests trenta anys. Va destacar com ha estat útil i inspiradora per a comunitats lingüístiques com la tibetana, els maputxes, les llengües indígenes d’Amèrica Llatina i també les llengües africanes, citant figures com Rigoberta Menchú, que va afirmar que “en la llengua rau la principal arma de resistència”, i Ngũgĩ wa Thiong’o.

Simona Škrabec, assagista i presidenta del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Internacional entre 2014 i 2020, va advertir sobre les conseqüències de no actuar davant la pèrdua de diversitat lingüística. “Podem transmetre i preservar el coneixement, però és molt difícil ampliar-lo quan desconeixem el món”, va dir. Va defensar que “la llengua d’Europa és la traducció” i que la diversitat lingüística ens permet veure i entendre el món de maneres diferents. Va cloure amb una imatge potent: “Si no tenim dret a usar la nostra pròpia llengua en el nostre país, som exiliats en la nostra terra”.

Aquest procés es vol culminar en 3 anys, i té previstes presentacions arreu del territori i del món per presentar aquesta empresa. Ja se n’han fet arreu del territori català, i n’hi haurà pròximament  altres llocs com al País Basc, a les Illes Balears, al País Valencià, i més enllà de les nostres fronteres com a Colòmbia o el Japó.

L’acte es va cloure amb un record molt sentit a Carme Junyent i el seu llegat: “La nostra lluita és per la pau lingüística i la defensa de totes les llengües”. Aquest procés, plural i obert, vol ser fidel a aquest esperit i sumar el màxim de veus per defensar la diversitat lingüística com a pilar dels drets humans.