La Sala Social del Cercle Artístic Sant Lluc va acollir el 17 de juliol una nova sessió del cicle “Un cafè amb…”, organitzat pel PEN Català, amb la participació d’Olga Búbitx (Bielorússia) i Mehdi Mousavi (Iran), dos escriptors exiliats a Europa que són els residents de Vil·la Joana aquest mes de juliol. La conversa, conduïda per Marta Nin i Dani Vilaró, s’ha centrat en la situació als seus països d’origen, el paper de l’art en contextos de repressió i l’impacte de l’exili en la seva obra.

Dani Vilaró ha obert l’acte contextualitzant la greu situació a Bielorússia i l’Iran, dues realitats marcades per la censura, la repressió i la persecució sistemàtica contra escriptors, activistes i periodistes.

Olga Búbitx, actualment exiliada a Berlín, ens ha parlat de la seva feina, que l’inspira i que treballar des de l’exili és especialment difícil per a autors que necessiten accedir a comunitats, arxius i referents locals: “Sense la gent, és molt difícil continuar escrivint”.

Per la seva banda, Mehdi Mousavi ha explicat la profunda desil·lusió que viu l’Iran actual després de la revolució d’ara fa 40 anys. “Avui la població no dona suport al règim. Els escriptors o publiquen sota una forta censura o, com en el meu cas, són silenciats i inclosos en llistes negres”, ha afirmat. També ha recordat la brutal repressió després de la mort de Mahsa Amini, en què milers de persones, molts d’ells adolescents, van ser assassinades. “Els joves a l’Iran estan desesperançats. No tenen cap futur”, ha afegit.

Preguntats sobre què dirien a joves artistes que volen escriure en aquest context, Mousavi ha estat taxatiu: “No puc encoratjar-los. Jo estic fora, segur, però conec bé la repressió i la tortura que implica escriure lliurement a l’Iran. El que puc dir-los és que llegir, aprendre i saber fa por al règim. Si la ment de tots els iranians canvia, el règim no tindrà cap poder”. Per la seva banda, Búbitx ha insistit en la importància de lluitar perquè els joves puguin crear, perquè els presos siguin alliberats i perquè la gent deixi de morir: “El més important és que tothom pugui expressar-se lliurement”.

L’exili, inevitablement, transforma també la creació. “És com un terratrèmol. Et destrueix la vida i has de reconstruir-la des de les runes”, ha dit Mousavi, que va fugir després de ser condemnat a nou anys de presó i 99 fuetades. A Noruega, on viu ara, escriu poesia des de la solitud, amb la mirada posada en la seva comunitat lectora a l’Iran. “Allà havia de censurar-me constantment. Ara puc escriure lliurement, però lluny de casa”.

Búbitx ha tancat l’acte recordant que el fet de no estar empresonada és per ella un privilegi, i que això l’obliga a escriure per tots aquells que no poden fer-ho.

Durant l’acte, el PEN Català ha anunciat el llançament d’una nova campanya de suport a la periodista bielorussa Katsiarina Andréieva, condemnada a vuit anys de presó per “traïció a l’Estat”. Andréieva és un dels símbols de la repressió contra la llibertat d’expressió a Bielorússia, especialment des de les eleccions presidencials fraudulentes de l’agost del 2020.

El Comitè d’Escriptors Perseguits del PEN Català l’ha declarada sòcia d’honor, en un ferm compromís de denúncia del seu cas i de coordinació amb altres entitats per exigir el seu alliberament.

En aquest marc, s’ha iniciat una campanya d’enviament de postals de suport a Katsiarina Andréieva, que seran enviades a la presó i es podran omplir durant els actes públics com aquest.