Al 91è congrés del PEN Internacional, que va tenir lloc del 2 al 5 de setembre de 2025, els centres PEN d’arreu del món, entre ells el PEN Català,  van aprovar aquesta resolució: 

Cada dia, el món pateix les conseqüències catastròfiques mediambientals de les múltiples crisis que afecten el planeta a causa del canvi climàtic, l’escassetat d’aigua, la contaminació, la degradació dels oceans, la sobrecàrrega de residus, la contaminació química, l’alteració de l’atmosfera, l’alteració del cicle dels nutrients i la pèrdua de biodiversitat, totes elles indissolublement entrellaçades.
La «triple crisi planetària» evoluciona a mesura que pressions addicionals provoquen un canvi cap a una policrisi.

Aquestes crisis tenen el seu origen en la recerca d’un desenvolupament insostenible i un creixement econòmic implacable, agreujats per les guerres. El consens científic és clar: el canvi climàtic és el resultat de l’escalfament global causat principalment per la dependència de la humanitat dels combustibles fòssils per generar energia per a la indústria, el transport, la construcció i l’agroindústria.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle provocades pels humans estan escalfant el clima, fet que dona lloc a inundacions, onades de calor, sequeres i incendis forestals més freqüents i extrems, així com al desgel dels pols, l’augment del nivell del mar i l’acidificació dels oceans. Contaminem cada vegada més zones del nostre planeta, des del fons dels mars fins al cim de les muntanyes i l’aire que ens envolta, a través de la mineria indiscriminada i destructiva, la crema de combustibles fòssils, el creixent problema de la contaminació per plàstics, la moda ràpida i els residus tèxtils. La sobrepesca, la pèrdua d’hàbitats per la desforestació, la desertificació, la construcció i l’expansió de l’agricultura insostenible estan provocant una pèrdua de biodiversitat a un ritme cada vegada més gran.

Algunes empreses, en particular les indústries de combustibles fòssils, energia i transport, les empreses mineres, les grans empreses agrícoles i altres empreses facilitadores, tenen una responsabilitat important en les múltiples crisis climàtiques del planeta. Per exemple, el 80 % de les emissions mundials entre 2016 i 2022 poden atribuir-se només a 57 entitats productores, tant empreses com Estats, mentre que les indústries extractives —incloses les que produeixen minerals essencials per a la transició cap a les energies renovables— solen causar danys mediambientals devastadors a totes les comunitats, que rarament n’obtenen cap benefici. També hi ha cada cop més evidència que algunes de les principals empreses de combustibles fòssils han difós durant dècades informació errònia i desinformació sobre el canvi climàtic i han bloquejat els esforços per combatre’l.

Tot això es tradueix en greus repercussions sobre els drets humans que afecten de manera desproporcionada les poblacions més vulnerables, que són les menys responsables d’aquestes crisis. El dret a un medi ambient net, saludable i sostenible s’està veient ràpidament amenaçat arreu, amb repercussions sobre els drets a la vida, la salut, l’alimentació, l’aigua, el sanejament, l’habitatge, la feina digna, la cultura i l’educació. Aquest sofriment humà es tornarà insuportable si no s’eviten els pitjors escenaris d’escalfament global, contaminació i pèrdua d’ecosistemes.

Al llarg de la història de PEN, els seus membres i els centres PEN d’arreu del món han ajudat a protegir escriptors i escriptores en perill per la seva tasca de denúncia de la destrucció de la Terra. PEN International va fer una enèrgica campanya en suport de Ken Saro Wi-Wa, executat el 1995 per denunciar la ruïna de la regió del delta del Níger a Nigèria a causa de l’empresa petroliera Shell. Més recentment, PEN International ha fet campanya en favor de la justícia en nom del periodista britànic Dom Philips i el seu col·lega Bruno Pereira, expert indígena, que van ser assassinats a la vall de Javari mentre investigaven l’impacte de la desforestació a l’Amazònia, al Brasil.

El destí d’aquestes persones valentes que lluiten per un món millor per a tothom demostra l’estreta relació entre els drets a la llibertat d’expressió (inclòs el dret a la informació), d’associació, de participació pública i de protesta pacífica amb el dret a un medi ambient saludable. No podem exigir la protecció del nostre planeta sense la protecció d’un espai cívic obert que ens permeti alçar la veu i reclamar el canvi radical que necessitem. No sols es redueix de manera alarmant l’espai cívic a totes les regions del món, sinó que els defensors del clima i el medi ambient són cada cop més estigmatitzats, criminalitzats i sotmesos a censura, violència i fins i tot assassinats.

Autumn Peltier, defensora dels drets indígenes anishinaabe de la Primera Nació Wikwemikong al Canadà, ha escrit: «Creiem que som part de la terra i que venim de la terra. Aprenem que tenim dret a protegir la terra i a protegir l’aigua». Tanmateix, massa sovint, els pobles indígenes es troben a la primera línia dels danys mediambientals i climàtics, inclosa la denegació del seu dret al consentiment lliure, previ i informat sobre els projectes que es duen a terme a les seves terres. Quan una delegació de PEN International va visitar el Centre PEN Tibetà a Dharamsala el 2017, el missatge del Dalai Lama va ser que l’amenaça més gran per a la humanitat era la devastació de la Terra i que els escriptors i escriptores d’arreu del món havien d’alçar la veu i ser la veu del planeta.

Per tant:

Reconeixent l’amenaça sense precedents que la crisi climàtica i les policrisis ecològiques entrellaçades suposen per a tota la vida a la Terra, afectant els ecosistemes, les societats i les cultures de totes les terres i aigües;
Afirmant el paper únic dels i les escriptores, periodistes, poetes, editors, traductors i tots els artesans i artesanes de la paraula i la història en la formació de la consciència pública i la influència en el discurs;
Reconeixent que aquestes crisis planetàries no són només una emergència climàtica, sinó també una profunda qüestió de drets humans, que té un impacte desproporcionat en les poblacions marginades i desfavorides, i en els pobles indígenes d’arreu del món i dels països del Sud Global. Molts d’aquests països són antigues colònies que encara lluiten contra les conseqüències socioeconòmiques de l’explotació colonial, que també són factors que impulsen la desigualtat de gènere, com s’indica a l’informe de les Nacions Unides «Gender Snapshot» 2024, que afirma que el canvi climàtic pot empènyer a la pobresa fins a 158 milions més de dones i nenes;
Preocupats per l’augment del negacionisme climàtic, la desinformació i la informació errònia, incloses les notícies falses, els atacs a científics, periodistes i escriptors que treballen en qüestions de justícia ecològica i mediambiental, i les restriccions a l’accés a la informació, inclosa la divulgació científica;
Conscients de la urgència d’una transformació radical de l’actual sistema econòmic mundial, que històricament ha espoliat els recursos i continua conduint el planeta cap al col·lapse, cap a un sistema que, per contra, respecti els límits del planeta i redueixi les desigualtats entre els països i dins d’aquests;
Reconeixent la responsabilitat de les empreses de protegir els drets humans i abordar els danys als drets humans en els quals estan implicades;
Recalcant el compromís de PEN International amb la llibertat d’expressió, la veritat, la justícia i la solidaritat mundial;

Basant-nos en els principis fonamentals relatius al respecte de la vida a la Terra i els límits planetaris com esforços globals pel desenvolupament sostenible, en particular:

• Els éssers humans tenen dret a un medi ambient net, saludable i sostenible, i a viure en harmonia amb la natura.
• Tota persona té dret al desenvolupament sostenible, tenint en compte la justícia i l’equitat intergeneracional.
• La protecció del medi ambient és part integrant de les polítiques de desenvolupament sostenible.
• Alguns dels pitjors danys climàtics poden evitar-se mitjançant una eliminació total, ràpida, justa i finançada de la producció de combustibles fòssils. Fins que s’assoleixi aquesta eliminació, els combustibles fòssils només s’han d’utilitzar com a part d’una transició justa cap a un futur sostenible per a les generacions actuals i futures.
• Tots els Estats tenen l’obligació de cooperar per erradicar la pobresa i les disparitats entre les persones, les societats, els pobles i els països.
• Tots els Estats tenen l’obligació de cooperar per protegir i restaurar la salut del planeta i els ecosistemes de la Terra, millorant els coneixements científics i mitjançant intercanvis sincers de coneixements científics i tecnològics.
• Les regulacions legals són fonamentals i han de ser aplicades per tothom, i han de tenir en compte el principi de responsabilitats comunes però diferenciades i les capacitats respectives.
• Els costos mediambientals a tots els nivells han d’assignar-se d’acord amb el principi de «qui contamina paga».
• Els països rics, que són els principals responsables del canvi climàtic, tenen la responsabilitat de proporcionar finançament i altres mitjans de suport a l’acció climàtica als països que ho necessiten.
• Les empreses tenen la responsabilitat de respectar els drets humans, inclòs el dret a un medi ambient net, saludable i sostenible.
• Les dones, els joves, les comunitats de primera línia i les comunitats indígenes són aliats valuosos en l’esforç comú per un creixement sostenible.
• Els coneixements, les cultures i les pràctiques tradicionals dels pobles indígenes són un recurs valuós en la lluita per restaurar la salut del planeta i els seus drets a les seves terres, territoris i recursos tradicionals; el consentiment lliure, previ i informat s’ha de respectar i protegir.
• La pau, els drets humans, el desenvolupament i la protecció del medi ambient són interdependents i indivisibles.
• La literatura juga un paper fonamental en la defensa de la vida a la Terra; des de les primeres tradicions orals i els primers textos escrits, la literatura ha tractat d’interpretar les relacions humanes i registrar les lluites per la terra i la supervivència en temps de pau i de guerra.

Nosaltres, els delegats de PEN International, RESOLEM:

Promoure l’escriptura com a eina d’esperança i mobilització, reconeixent el poder transformador de les històries per inspirar l’acció, la solidaritat i el canvi. PEN fa una crida a tots els escriptors, escriptores i institucions literàries perquè es comprometin amb la crisi climàtica mundial en el seu treball, documentant, imaginant i il·luminant camins que fomentin la justícia, la resiliència, la sostenibilitat i l’equilibri ecològic per a les generacions actuals i futures.
Encara als centres PEN d’arreu del món a donar prioritat al clima i altres qüestions mediambientals urgents en la seva programació, publicacions i activitats de promoció, incloent-hi la defensa d’una governança mediambiental més sòlida i d’una normativa mediambiental nacional i internacional més eficaç, també en l’àmbit empresarial, i el suport als escriptors i escriptores que tracten temes climàtics i mediambientals, a les veus indígenes i a la difusió de les històries dels defensors dels drets humans mediambientals.
Afirmar la responsabilitat dels escriptors i escriptores de qüestionar la desinformació i la informació errònia, amplificar les veritats científiques i resistir les narratives que normalitzen la destrucció ecològica i el silenciament de les comunitats de primera línia.
Reconèixer i promoure la necessitat d’una educació massiva sobre la policrisi planetària i prendre mesures per abordar-la.
Fomentar l’ús conscient, ètic, progressista i sostenible de la intel·ligència artificial (IA), reconeixent tant els seus riscos com els seus beneficis, alhora que es protegeix la veu, la intel·ligència i la cultura humanes. La IA pot ser una eina útil, però cal considerar seriosament la seva petjada mediambiental perjudicial i mitigar-la a nivell personal, col·lectiu, científic i legislatiu.
Solidaritzar-se amb periodistes, escriptores i escriptors perseguits o silenciats per informar sobre qüestions mediambientals i defensar la terra, l’aire, l’aigua i la biodiversitat en totes les seves formes, i amplificar-ne les veus.
Comprometre’s a adoptar pràctiques respectuoses amb els drets humans i sostenibles des del punt de vista mediambiental en les pròpies operacions i esdeveniments de PEN, incloent-hi la reducció de l’impacte mediambiental i el foment de xarxes d’intercanvi sostenibles en la mesura més gran possible.
Defensar polítiques públiques que donin suport a pràctiques literàries sostenibles que:
• Desenvolupin normes i reglaments i/o proporcionin incentius fiscals i subvencions per a editors i escriptors perquè adoptin pràctiques respectuoses amb el medi ambient i els drets humans, inclòs l’ús de paper reciclat, energies renovables i distribució neutra en carboni.
• Financin la recerca i el desenvolupament de tecnologies editorials sostenibles.
• Donin suport a les llibreries i plataformes literàries compromeses amb la responsabilitat mediambiental.
• Garanteixin l’accés sense traves a la literatura i els materials educatius relacionats amb el canvi climàtic i el medi ambient en tots els idiomes i regions.
Reconèixer la necessitat d’adaptació i resiliència davant l’impacte climàtic inevitable i el paper fonamental que juguen els escriptors i escriptores a l’hora de donar veu a les comunitats que es preparen per al canvi mediambiental i el viuen. La literatura pot elevar el coneixement local, apoderar les persones perquè s’adaptin amb dignitat i defensar respostes inclusives que donin prioritat als més vulnerables. Els escriptors i escriptores han d’ajudar a garantir que la resiliència no s’emmarqui únicament com a resistència, sinó com a capacitat d’acció, creativitat i cura col·lectiva.
Reconèixer el risc creixent que la policrisi planetària agreugi encara més les tensions geopolítiques, els desplaçaments i els conflictes pels recursos, i afirmar la responsabilitat dels escriptors i escriptores de defensar els drets humans, la pau, el diàleg i la cooperació i l’assistència internacionals. En temps de crisi, la literatura és la veu de la humanitat que defensa la dignitat i desafia els discursos de la por i la divisió.
Reafirmar el poder de la poesia, la narració i la literatura en totes les seves formes per revelar veritats que les dades no poden revelar, per despertar l’empatia on els fets callen i per forjar connotacions que traspassin fronteres i generacions. Davant la desesperació climàtica i mediambiental, les històries són un refugi ple de valentia.
Instar tots els governs i autoritats estatals a complir els acords internacionals de preservació i protecció del clima i altres acords de preservació del medi ambient i justícia climàtica. A més, instem tots els governs a donar suport als esforços de la COP27 sobre la necessitat d’establir un fons per cobrir les pèrdues i danys causats pels països més responsables de les emissions històriques i actuals, per ajudar els països més pobres en els seus esforços d’adaptació. A més, instem els governs a elaborar i aplicar nous acords segons sigui necessari, com el Tractat de No Proliferació dels Combustibles Fòssils i els tractats sobre la fiscalitat mundial justa i la sostenibilitat del deute, amb la finalitat de mantenir un planeta habitable per a tothom, promovent la igualtat entre el Nord i el Sud, així com la justícia de gènere, racial i econòmica per a les generacions actuals i futures.
Instar tots els governs a respectar, protegir i complir els drets a la llibertat d’expressió, d’associació, de reunió pacífica i de participació pública, que són elements crucials del dret a un medi ambient net, saludable