“Els drets lingüístics són drets humans”. Amb aquesta afirmació va començar la presentació del llibre El dret a la llengua en el marc de La Setmana del Llibre en Català, un volum que revisita i actualitza la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), signada a Barcelona l’any 1996 a iniciativa, entre altres entitats, del PEN Català. La presentació va anar a càrrec de Joan Ferrarons i Helena Soler, membres del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, moderats per Francesc Gil-Lluch, editor de Saldonar, qui ha coeditat l’obra amb el PEN Català.

Helena Soler va remarcar que els capítols de Carles Torner, Oriol Ramon i Isidor Marí —participants en la redacció de la primera Declaració— destaquen per l’esperança que transmeten. Seguidament, ens parla dels capítols que parlen de la declaració  mirant cap al futur,  on diferents experts van presentar les seves aportacions sobre els punts clau a tenir en compte de cara a una nova redacció.

Joan Ferrerons va alertar que prop del 40% de les llengües del món es troben en perill crític d’extinció, a causa de polítiques d’assimilació estatals, i va insistir que cal no només frenar aquesta tendència sinó treballar per la justícia lingüística. Segons ell, el futur de les llengües passa per un model econòmic diferent i per uns drets que arrelin la població al territori.

Per la seva banda, Francesc Gil-Lluch va subratllar que el llibre neix en un context que reclama modernitzar la Declaració per afrontar reptes nous. En aquesta línia, Helena Soler va assenyalar que fa trenta anys era inimaginable l’impacte dels avenços tecnològics, les xarxes socials i la intel·ligència artificial per la diversitat lingüística.

La trobada va posar també el focus en el futur: Ferrarons va anunciar que el Comitè de Drets Lingüistics del PEN ha iniciat la tasca d’organitzar un procés de redacció d’una nova Declaració amb la voluntat que sigui presentada davant les Nacions Unides el 2028.

“El reconeixement dels drets lingüístics és una lluita per la igualtat i la dignitat: quan no es respecten, ens converteixen en ciutadans de segona”, va concloure Gil-Lluch.