La Setmana del Llibre en Català va acollir el 22 de setembre la presentació pública dels quatre finalistes del Premi Montserrat Franquesa de Traducció 2025, en una sessió que va convertir l’escenari en un espai de reflexió profunda sobre l’ofici de traduir. L’acte, conduït per la traductora i presidenta del jurat, Dolors Udina, va oferir al públic una mirada privilegiada a les propostes seleccionades, tot evidenciant la dimensió estètica, política i cívica que sustenta la traducció literària.

Joana Castells, defensava la seva traducció de El déu de les falgueres (Males Herbes) del brasiler Daniel Galera. Va reivindicar la traducció com un exercici de diàleg radical entre cultures. Ho va fer amb una cita que resumeix el seu horitzó ètic: “la capacitat inexpugnable de la literatura d’incidir en la nostra mirada sobre el present i d’omplir de sentit la incertesa inherent al futur”. La seva evocació de les inundacions de Porto Alegre de 2024 va situar l’obra en una actualitat viva i urgent, reclamant ampliar el cànon traduït i entenent la traducció com un acte de resistència contra l’oblit i la simplificació.

Un dels altres protagonistes de la jornada va ser Pau Sanchis, finalista amb la seva traducció d’El Museu de la Rendició Incondicional (Angle Editorial), de Dubravka Ugrešić. Sanchis va descriure l’autora iugoslava com una mestra del collage i del patchwork literari, capaç de combinar gèneres, llengües i referents amb una llibertat gairebé iconoclasta. L’estructura fragmentària i multilingüe de l’obra, va assenyalar, és alhora una al·legoria de la identitat híbrida de l’autora i un repte de primera magnitud per a qualsevol traductor. La ironia, la lucidesa crítica i la seva mirada d’exili conformen —segons el traductor— un corpus que resisteix la simplificació i denuncia les màscares polítiques i culturals del nostre temps.

La sessió també va acollir la defensa de Pau Sabaté, finalista amb la seva traducció de Poemes de resistència (Saldonar) de Iannis Ritsos. Sabaté va remarcar la dificultat d’abordar la traducció poètica i, alhora, la responsabilitat de fer justícia a una obra que condensa “les vicissituds, els sofriments i les esperances de tot un poble”. Va descriure Ritsos com un autor disciplinat fins a l’extenuació, d’una prolíficitat immensa i fidel a un nucli ètic inalterable. El traductor va concloure reivindicant que la poesia política, quan és bona, pot ser també “altíssima poesia”, i que la literatura continua essent un espai de memòria, dissens i esperança.

El quart finalista, Albert Nolla, va presentar la seva traducció d’Onnagata i altres contes (Cràter), de Yukio Mishima. Nolla va destacar la intensitat i la radicalitat de l’univers de Mishima, així com la complexitat de traslladar-lo al català. Traduir contes breus, va afirmar, “demana més versatilitat que traduir una novel·la llarga”, i el va portar a treballar amb un mètode gairebé artesanal, “a mà, en llibreta i bolígraf”, per mantenir la densitat poètica i moral dels textos originals. El traductor va definir la traducció com un acte d’amor, un homenatge alhora al geni literari de Mishima i a l’ofici que permet fer circular les seves veus en la nostra llengua.