La 39a Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), celebrada del 29 de novembre al 7 de desembre de 2025 a Mèxic, ha estat un escenari històric per a la projecció de la literatura i la llengua catalanes a Amèrica Llatina, amb la ciutat de Barcelona com a ciutat convidada d’honor d’aquesta important fira editorial mundial.

Aquest any, la participació catalana ha estat una de les més potents de la seva història: més de 150 editorials i institucions de Barcelona i Catalunya han viatjat a Guadalajara, amb activitats que han combinat presentacions de llibres, debats, exposicions i projectes culturals que mostren la riquesa de la creació literària en català. En aquest marc d’intercanvi global, el PEN Català ha tingut una presència destacada a través de Núria Cadenes, Bel Olid i Lourdes Toledo, sòcies que ha enviat l’entitat com a representants.

La primera activitat que va organitzar el PEN Català va ser “Aquelles noies que van trencar el motlle”. El llegat de les escriptores catalanes, celebrat el 30 de novembre. La sessió, a càrrec de l’escriptora Núria Cadenes i moderada per Lourdes Toledo, va proposar una mirada al llegat de les escriptores i periodistes catalanes que, ja des de principis del segle XX, van desafiar els límits socials i culturals del seu temps. Durant la conversa es va recordar com l’arribada del feixisme va condemnar moltes d’aquestes autores a l’exili, el silenci o la precarietat, però també com figures com Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda o Anna Murià van perseverar i van deixar una obra fonamental per a la literatura catalana. L’acte va posar l’accent no només en la memòria d’aquestes veus, sinó en la continuïtat del seu llegat i en la manera com les escriptores d’avui es reconeixen hereves i acompanyades per aquestes genealogies literàries.

El segon acte va ser El dret a la llengua, celebrat el 2 de desembretr en col·laboració amb PEN International i d’altres centres PEN de la regió. Va comptar amb la participació de les escriptores i activistes Bel Olid, Lyz Sáenz, Santusa Calisaya i Miguel Ángel Oxlaj, en una conversa moderada per Lourdes Toledo, amb una benvinguda institucional a càrrec de Laura Huerga, presidenta del PEN Català. El debat va posar al centre la necessitat de reconèixer totes les llengües en igualtat, sense jerarquies, com a condició imprescindible per garantir els drets culturals i humans.

L’acte s’emmarcava en el projecte Llengües Vives, que el PEN Català publica en català amb Lleonard Muntaner, impulsat per PEN International en col·laboració amb cinc centres PEN de l’Amèrica Llatina, que explora estratègies per a la revitalització i la ressignificació de llengües amenaçades. En un context d’emergència marcat per la desaparició accelerada de llengües arreu del món, el projecte posa en relleu el paper de la literatura i de les comunitats lingüístiques com a espais de resistència i transmissió.

El PEN va reafirmar el seu compromís amb la defensa dels drets lingüístics i va anunciar l’impuls, de cara al 2028, d’una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics, concebuda com un procés col·lectiu, integrador i internacional. Aquesta iniciativa impulsada pel Comitè de Drets Lingüístics de l’entitat pren com a punt de partida el llibre El dret a la llengua i vol actualitzar els debats sobre diversitat lingüística, llibertat d’expressió i justícia cultural en el món contemporani.

La presència del PEN Català dins la programació de la FIL 2025 va servir per mostrar el compromís de l’entitat amb la defensa de la diversitat lingüística, la solidaritat internacional i la internacionalització de la literatura en català, reforçant els seus vincles amb escriptors i col·lectius d’arreu del món.