Pau Vidal, Ramon Monton, Carles Dachs i Xavier Pàmies són els traductors finalistes del Premi PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció 2026, que convoca el PEN Català per reconèixer les millors traduccions literàries publicades en català durant l’últim any.

El premi, dotat amb 4.000 euros, vol posar en valor la tasca dels traductors com a creadors i ponts entre llengües i cultures, així com promoure la qualitat i la visibilitat de la traducció literària. El jurat d’enguany és dirigit per Dolors Udina i format per Joana Castells, Joan Ferrarons, Octavi Gil i Meritxell Salvany.

Avui es fa pública la llista curta de quatre obres finalistes, escollides d’entre les deu que formaven la llista llarga. El dilluns 2 de març, a les 18.30 h, el PEN Català celebra al CCCB  (Sala Raval) l’acte de defensa dels finalistes del Premi PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció 2026. Hi participaran els finalistes, en conversa amb Dolors Udina, directora del Premi. L’acte és obert al públic i permetrà conèixer de prop els reptes, els criteris i les decisions de traducció de les obres finalistes. El guanyador se sabrà a la Nit de les Lletres Catalanes, el 14 de març.

Finalistes del Premi PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció 2026

– Pau Vidal per Ferrocarrils de Mèxic, de Gian Marco Griffi (La Segona Perifèria). Italià.
Pau Vidal ha traslladat amb elegància i creativitat els diferents registres de la llengua i ha sabut adaptar amb mestria els nombrosos jocs literaris del text. La seva traducció, juganera i ambiciosa, aporta color i matís a la història per als lectors en català.

– Ramon Monton per Josep i els seus germans, de Thomas Mann (Comanegra). Alemany.
La traducció d’aquest llibre monumental és magistral. Malgrat la dificultat del text i la llargada de les frases, la lectura en català és fluida i precisa. L’esforç titànic de desmuntar i tornar a muntar l’engranatge narratiu de Mann es resol amb una gran solvència literària.

– Carles Dachs per Tango satànic, de László Krasznahorkai (Edicions del Cràter). Hongarès.
Una traducció molt meritòria d’una prosa enrevessada, de frases llargues i pràcticament sense punts ni descansos. El text en català flueix amb força i naturalitat, amb una llengua expressiva que manté la tensió i el ritme originals.

– Xavier Pàmies per Els guardians de la casa, de Shirley Ann Grau (L’Agulla Daurada). Anglès.
Extraordinària traducció amb una llengua rica i vibrant, que reflecteix un coneixement profund tant de l’ofici de traductor com de la riquesa expressiva del català.