La presidenta del PEN Català, Laura Huerga, ha estat l’encarregada enguany, acompanyada de l’escriptora escocesa Ali Smith, de fer el discurs a l’esmorzar d’escriptors que organitza l’Ajuntament de Barcelona per Sant Jordi. Ha estat convidada per parlar de l’Assemblea General de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi, que ha tingut lloc a la ciutat del 20 al 23 d’abril. Podeu recuperar les seves paraules aquí: 

Amics, amigues,

Avui us parlo no com a editora de Raig Verd, tot i que una mica també, perquè tenim l’honor que ens acompanyi Ali Smith com a pregonera —un pregó que, si no heu pogut escoltar, us el recomano molt—, sinó com a presidenta del PEN Català. Com sabeu, el PEN Català és una entitat centenària que ha sobreviscut la dictadura i l’exili, amb noms tan il·lustres per sostenir-la com Pompeu Fabra, J. V. Foix, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Joan Fuster, Josep Maria Llompart, Maria Mercè Marçal, Jordi Sarsanedas, Carles Riba, Josep Carner, entre d’altres il·lustres escriptors i escriptores del nostre país.

Aquests dies s’ha celebrat a Barcelona el 20è aniversari d’ICORN. ICORN és la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi, una xarxa de la qual el PEN Català, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, forma part com a membre des de la seva fundació. El seu objectiu és donar refugi a escriptors i escriptores que són perseguits als seus països pels seus escrits.

250 persones de 92 països diferents han assistit a les diferents activitats de l’assemblea. Entre elles hi podíem trobar tant refugiats com tècnics i representants de les ciutats d’acollida per intercanviar experiències i coneixement. Han estat uns dies intensos en què el centre no hem estat nosaltres, sinó els altres, i això avui dia, tal com estan les coses, ja em sembla una petita victòria.

Malauradament, no hem tingut moltes ocasions per a l’alegria, malgrat la lluita, la resistència i la feina que s’està fent per la defensa de la llibertat d’expressió i dels drets humans.

Hem parlat de violència i repressió, de guerra, de conflicte, també de genocidi i de les persones que han de suportar això. Més important encara, han parlat ells i elles. Hem escoltat artistes, escriptors i periodistes de Bangladesh, l’Iran, Palestina, Sudan, Myanmar i molts d’altres, ja sigui a través de la seva denúncia o del seu art. Els hem donat les gràcies per la seva lluita incombustible, per exigir-nos que no callem, que actuem, que fem més i millor. També hem agraït que apuntin les nostres contradiccions i hipocresies, perquè no dubteu que la seva lluita defensa la nostra democràcia.

Hem pogut escoltar els defensors dels drets humans, des de les diferents realitats, sobre els reptes que troben en la seva feina: l’enduriment de les polítiques migratòries, la criminalització de la migració, les poques places de què disposem a la Xarxa ICORN per acollir, malgrat la llista d’espera. La ponent de Polònia es lamentava de tenir només 6 places, i jo no sabia on ficar-me, perquè a Catalunya i a l’Estat espanyol només en disposem d’una, encara que històrica, des de l’inici del projecte. Per això he insistit que cal fer polítiques valentes. La protecció dels escriptors és la protecció de la paraula i de la llibertat d’expressió, un fet fonamental en la defensa dels drets humans. Alhora, totes les polítiques en favor dels drets humans constitueixen una barrera a les nostres institucions per al creixement de l’extrema dreta, és a dir, del feixisme.

Aquests dies també hem pogut fer una sessió especial de l’Institut Ramon Llull gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura. Els han pogut explicar que la història dels catalans i les catalanes també ha estat una història de violència, persecució, repressió i censura, i de prohibició de la nostra llengua, el català. Des del PEN els hem explicat que hem viscut una voluntat expressa d’eliminar les llengües minoritzades i les identitats nacionals a l’Estat espanyol, un problema que encara ara arrosseguem i que des del PEN Català encara denunciem avui. Per exemple, encara vivim amb la imposició de quotes d’espanyol a les nostres escoles; o, un altre exemple, vivim amb l’odi, la dificultat i les conseqüències de parlar en català amb un jutge, un metge o un policia.

Bàsicament, hem defensat que els drets lingüístics són drets humans. Així, tota aquesta lluita històrica dels catalans i les catalanes només pot i ha de transformar-se en solidaritat. Solidaritat envers tots els pobles represaliats per la condició que sigui i contra qualsevol tipus de violència.

Avui és Sant Jordi, que celebrem amb llibres i roses. Els hem convidat, ara que ha acabat el congrés, a trobar-vos a les llibreries i parades signant llibres, comprar-los i regalar-los.

Tanmateix, tampoc en aquesta festa podíem oblidar els autors que no poden estar amb nosaltres. Us proposem passar també per l’estand de les signatures absents del PEN Català, en col·laboració amb l’ICUB, al passeig de Gràcia amb Rosselló, on denunciem la impossibilitat de molts autors de ser amb nosaltres, ja sigui perquè estan perseguits, empresonats, desapareguts, exiliats o assassinats. Podeu signar cartes que enviarem a la presó o fer difusió de les diferents causes; qualsevol acció serà benvinguda i us convidem a acompanyar-nos-hi.

Com podeu veure, la literatura és molt més que una mercaderia: la literatura és transformadora, i cal defensar-ne els creadors per defensar la cultura i la democràcia. Com deia ahir al pregó Ali Smith, la literatura és poderosa; per això fa enfadar els tirans. Nosaltres seguirem treballant amb fermesa contra qualsevol forma de repressió i violència. Feu-vos del PEN Català, i feu-ho amb nosaltres. Us necessitem.

Vull acabar amb un nou agraïment al consens transversal dels diferents òrgans de govern per organitzar l’assemblea ICORN a Barcelona. Tingueu un molt bon Sant Jordi!