Reptes polítics i culturals del PEN Català el 2026

El 2026 s’ha obert en un context de regressió democràtica global, d’una emergència climàtica que cal abordar, de normalització de la violència contra civils i d’intensificació de la censura, tant explícita com estructural. En aquest escenari, la tasca del PEN Català adquireix una dimensió inequívocament política: defensar la llibertat d’expressió, els drets humans i els drets lingüístics com a condicions materials de la democràcia.

Davant l’erosió del valor del coneixement, la paraula i el pensament crític, el PEN reafirma el paper dels escriptors i escriptores com a agents actius de denúncia, de memòria i de construcció d’espais de pau, diàleg i entesa, des de la llengua catalana i en connexió amb les lluites globals.

El 2026 el PEN Català encararà un any d’una intensitat excepcional. Ho fem des d’una convicció simple però exigent: la llengua, la literatura i la llibertat d’expressió no són ornaments culturals, sinó infraestructures democràtiques. La paraula és perseguida, les comunitats lingüístiques són empeses a la substitució, la cultura es precariza i es converteix en un luxe o un producte, i s’afebleix la capacitat col·lectiva d’entendre el món, de discutir-lo amb rigor, i de transformar-lo sense violència.

El PEN Català: cultura, drets i responsabilitat pública

El PEN Català és una entitat centenària de defensa i promoció de la llengua i la literatura catalanes, i alhora un espai de diàleg amb altres llengües i cultures. Apleguem més de quatre-cents socis i sòcies, les persones que configurem la nostra entitat —escriptores, traductores, dramaturgues, editores i professionals del món del llibre— i treballem en els quatre àmbits que han definit el PEN des de l’origen: la llibertat d’expressió, el diàleg intercultural, els drets lingüístics i la literatura. Aquesta és, també, la manera que tenim d’entendre la cultura: com un camp de responsabilitat pública, de diplomàcia cultural i d’intercanvi, i com una eina imprescindible per a la pau, el diàleg i l’entesa.

L’actualitat internacional ens obliga a actuar i alhora de vegades quedem paralitzats davant l’allau de reaccions que hauríem de sostenir. La regressió democràtica arreu del món, l’augment de la violència contra civils en contextos de guerra i l’increment de pressions, censures i persecucions contra periodistes, escriptors i defensors de drets humans no són episodis aïllats, sinó una tendència que posa a prova les institucions i les societats. En llocs com Ucraïna, Bielorússia, el Sudan, Palestina, la Xina o Nicaragua, el PEN treballa perquè la repressió no quedi normalitzada ni impune. La nostra acció s’inscriu en una xarxa internacional: el PEN és l’organització d’escriptors defensora dels drets humans més gran del món. Formar-ne part és un orgull, però sobretot una responsabilitat: contribuir a sostenir espais on la discrepància no es pagui amb càstig, exili o presó; on la cultura no sigui una víctima col·lateral del poder.

Eixos clau del 2026

Ara bé, la feina és també ingent a casa nostra. La vulneració sistemàtica dels drets lingüístics —a l’escola, a la justícia, a l’administració, als serveis i a l’espai digital— és una realitat que afecta directament la nostra comunitat. Per això el 2026 serà un any clau per a l’eix de drets lingüístics: iniciem el procés internacional de revisió i actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, amb l’horitzó del 2028, any en què coincidiran el vuitantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i el moment polític i cultural idoni per defensar, amb arguments i aliances internacionals, que els drets lingüístics han de ser reconeguts explícitament com a drets humans. Aquest projecte, impulsat pel Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català amb Vicenta Tasa al capdavant, es fa colze a colze amb el CIEMEN i en complicitat amb entitats com Plataforma per la Llengua, Linguapax, Acció Cultural del País Valencià i moltes altres. Durant el 2026 activarem una crida internacional, una recollida sistemàtica d’aportacions de comunitats lingüístiques d’arreu, i una plataforma web que permeti ordenar, fer visible i fer útil aquest treball.

Aquest 2026, a més, Barcelona acollirà un esdeveniment de gran rellevància: l’Assemblea General d’ICORN (International Cities of Refuge Network), del 20 al 22 d’abril, coincidint amb el vintè aniversari de la xarxa. El PEN Català n’és membre fundadora, en estreta relació amb el programa de ciutat refugi de Barcelona. Rebre a Barcelona centenars de delegacions internacionals —escriptores, periodistes, activistes, institucions i expertes— no és només una fita organitzativa: és una oportunitat política i cultural perquè la ciutat i el país se situïn, amb ambició i coherència, en el mapa global de la protecció de la llibertat d’expressió, és a dir, de les persones.

En el mateix marc, el Programa Escriptor Acollit continuarà reforçant la dimensió concreta d’aquesta defensa: protegir persones reals, amb noms i trajectòries, que han hagut de fugir per haver escrit, informat, denunciat o simplement existir en dissidència. L’arribada d’una nova escriptora afganesa, que ja ha iniciat classes de català, és posar condicions materials perquè la vida i l’obra puguin continuar. El 2026 incrementarem també les activitats de sensibilització vinculades a l’acollida, especialment en aliança amb entitats educatives i socials.

A nivell intern, el PEN Català continuarà consolidant un model de funcionament més horitzontal i participatiu. En els darrers anys hem reforçat l’autonomia dels comitès, perquè puguin actuar amb més independència i, així, multiplicar la incidència de l’entitat. Aquest model no és una qüestió administrativa: és una manera d’entendre la governança cultural com a corresponsabilitat, i de fer que el PEN sigui una entitat més viva, més permeable i més útil. El Comitè d’Escriptors Perseguits, el Comitè per la Pau, el Comitè d’Emergència Climàtica, el Comitè de Drets Lingüístics, el Comitè d’Escriptores, el Comitè de Traducció i el Consell Assessor Jove continuaran sent el motor d’una programació que, a data d’avui, ja compta amb gairebé un centenar d’activitats i publicacions previstes.

L’emergència climàtica és un dels eixos centrals de l’acció del PEN Català i una de les qüestions que interpel·len amb més urgència la comunitat literària. No es tracta només d’una crisi ambiental, sinó d’una crisi sistèmica que afecta els drets humans, la justícia social, les condicions materials de vida i la supervivència de cultures i llengües arreu del món. Davant d’aquesta realitat, el PEN defensa que els escriptors i escriptores no poden situar-se en una posició de neutralitat: la literatura té la capacitat —i la responsabilitat— d’anomenar el conflicte, de denunciar les causes estructurals del col·lapse ecològic i de contribuir a generar consciència crítica així com d’imaginar alternatives i possiblitats. El treball del Comitè d’Emergència Climàtica parteix d’aquesta convicció i entén l’escriptura com una eina de pensament, denúncia i resistència davant un procés que amenaça les bases mateixes de la vida i de la creació cultural.

La programació 2026 té un objectiu de fons: fer arribar la cultura com a dret, no com a privilegi. Per això treballem prioritàriament amb espais democràtics —biblioteques, centres culturals, institucions formatives— i impulsem activitats gratuïtes que permetin accedir a la literatura, al debat i a la reflexió independentment de l’entorn socioeconòmic. Aquesta decisió és inseparable d’una altra línia clau: contribuir al desenvolupament del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, amb accions que connectin lectura i llibertat, i que ajudin a crear una comunitat lectora amb criteri.

El 2026, per exemple, organitzarem un cicle de clubs de lectura sobre censura i llibres qüestionats, en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, que permetrà discutir, amb temps i profunditat, com operen les prohibicions i les pressions culturals en societats que es proclamen democràtiques. També reforçarem les residències literàries i els programes d’intercanvi —a FaberLlull, Vil·la Joana, Santanyí, Cracòvia i París— amb una acció central: la creació i l’intercanvi cultural han de tenir condicions dignes, remuneració justa i retorn públic. En aquest mateix sentit, el PEN continuarà aplicant honoraris alineats amb les tarifes de la Institució de les Lletres Catalanes i dotant econòmicament els premis que impulsa, i ser exemple de bones pràctiques per combatre la precarització del sector.

Un altre dels grans eixos del 2026 és la reivindicació del llegat literari català. Commemorarem figures cabdals com Josep Maria Castellet, Clementina Arderiu i Blai Bonet, i hi sumarem homenatges com el de Ramon Folch i Camarasa. En el cas d’Arderiu, el PEN hi aportarà una peça de memòria i lectura imprescindible: un nou àlbum de la nostra col·lecció, que vol recuperar genealogies, ordenar tradicions i fer visible la continuïtat de les veus que han estat fonamentals.

La traducció continuarà essent un pilar del PEN, perquè sense traducció no hi ha circulació d’idees en igualtat ni diàleg real entre cultures. El Premi Montserrat Franquesa de Traducció del PEN Català, la revista Visat, i el cicle “Traduir la vida” al CCCB són línies consolidades que el 2026 ampliem amb un repte inevitable: pensar, amb rigor i transparència, l’impacte de la intel·ligència artificial en la traducció i en el sector del llibre. No es tracta d’un debat tecnòfil o tecnòfob, sinó d’un debat de drets: autoria, condicions laborals, qualitat cultural, i també impacte ambiental de les infraestructures digitals. El PEN vol contribuir a posar llum en aquesta zona d’incertesa, i a informar la ciutadania sobre com les diferents formes de producció de continguts afecten el resultat cultural, el sector i el medi.

En paral·lel, el Comitè d’Escriptors per la Pau desenvoluparà una agenda que proposa fets concrets: obrir espais de trobada, debat i reflexió en un moment fosc, i fer que la comunitat literària alci la veu a favor del diàleg, la justícia i la pau sense ingenuïtat. El Comitè d’Escriptors Perseguits, per la seva banda, mantindrà una agenda ambiciosa amb el Premi Veu Lliure, el Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit, el Premi Roissy-en-Brie i les campanyes de denúncia que s’activaran segons el context sociopolític global.

Aquesta feina té també una dimensió territorial que el 2026 reforçarem: el PEN és una entitat de l’àmbit lingüístic català, i això implica una presència més sostinguda al País Valencià i a les Illes Balears. No només per coherència organitzativa, sinó perquè en contextos de pressió institucional o d’hostilitat política, la cultura necessita aliances visibles, presència i continuïtat. Mantindrem el sistema de juntes amb tres trobades presencials anuals —Barcelona, València i Palma— vinculades a activitats públiques i trobades amb socis i sòcies, i consolidarem la celebració d’una assemblea general híbrida per afavorir alhora presencialitat i participació.

Tot això només és possible perquè el PEN treballa en xarxa. El 2026 col·laborarem amb biblioteques, universitats, centres culturals, institucions públiques i entitats de la societat civil, i continuarem implicats en xarxes com PROTEJER, Protect Defenders, ICORN i el PEN Internacional. Treballem així perquè l’impacte sigui més gran, perquè la cultura no quedi confinada als cercles habituals, i perquè les polítiques de drets humans i de drets culturals tinguin complicitats àmplies.

Compromís, participació i futur: fes-te del PEN!

Aquest 2026, el PEN Català entén la seva acció com una responsabilitat pública. En un context de regressió democràtica, de vulneració de drets, de destrucció del planeta que habitem i de debilitament del valor social de la cultura i el coneixement, la defensa de la paraula no és un gest simbòlic, sinó una pràctica concreta que implica denúncia, pensament crític i construcció col·lectiva. La llengua, la literatura i la traducció són, per a nosaltres, eines per intervenir en el present, per enfortir la democràcia, per reflexionar sobre el nostre món i per sostenir una idea de cultura vinculada als drets humans, a la pau i al diàleg entre societats.

Si voleu seguir de prop aquesta activitat, us convidem a subscriure-us al butlletí, seguiu les publicacions de Tribuna Lliure i la programació que anirem actualitzant al llarg de l’any. També us animem a fer un pas més: a fer-vos sòcies i socis del PEN Català, a participar en els comitès i espais de treball de l’entitat, i a convidar a d’altres persones a formar part de la nostra associació.

El 2026 serà un any decisiu, i el PEN Català hi serà: amb la comunitat literària, amb les institucions compromeses amb la llibertat cultural i amb totes les persones que vulguin implicar-se activament —com a sòcies o amigues del PEN— en la defensa de la paraula lliure.