Aquest 2025, el PEN Català ha enviat una representació al Congrés que PEN Internacional ha organitzat a Cracòvia, coincidint amb el centenari de la creació del PEN Polonès. El PEN Català té més comitès actius que mai (Escriptors/es Perseguits/des, Drets Lingüístics, Emergència Climàtica, Escriptores per la Pau, Traducció, Escriptores i Comitè de Joves). Això ens va impulsar a fer un esforç i participar el més activament possible en aquesta trobada, mirant de generar noves sinergies, aprendre de les experiències d’altres centres, però també, i de forma decidida, donar a conèixer els projectes que estem liderant des del PEN Català i que volem que tinguin repercussió mundial, molt especialment la revisió de la Declaració Universal de Drets Lingüístics.

Si bé el programa oficial començava el dia 2 de setembre, ja el dia 1 es va organitzar una vetllada amb els impulsors del Comitè de Joves que el PEN Internacional, amb el suport d’altres centres PEN d’arreu, està impulsant.

El primer dia de congrés es va dedicar a la feina i propostes dels diferents comitès permanents del PEN Internacional. El PEN Català va ser present a tots i cadascun dels diferents comitès, fet que ens va permetre prendre el pols acuradament de tot plegat.

El Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (TLRC) de PEN Internacional va destacar el 2024-2025 com un període de continuïtat i renovació. Després d’una trobada presencial a Sápmi el 2024, enguany han optat per tornar al format virtual per aprofitar els beneficis d’ambdós formats: connexió i creativitat en persona, i més accés global en línia. El cap del comitè, Urtzi Urrutikoetxea de l’Euskal PEN, va causar baixa d’última hora. En el seu lloc, Carles Torner, membre històric del comitè, membre del PEN Català i un dels vicepresidents del PEN Internacional, va conduir la sessió.

El Comitè d’Escriptors per la Pau, encapçalat per l’escriptor xilè Germán Rojas, va repassar les principals activitats i iniciatives dutes a terme pel comitè, entre les quals la trobada anual que se celebra a Bled, Eslovènia. També es van actualitzar les dades dels diferents centres PEN d’arreu, i es van exposar situacions greus a Mèxic —un dels països més perillosos per a periodistes—, així com al Sudan, Myanmar, Xina, Palestina i Iemen. També es va presentar l’informe de treball per al període 2025-2026 segons la documentació oficial.

Posteriorment, es van plantejar propostes d’acció davant el desencoratjador panorama actual. Avui, la pau mundial es veu amenaçada per governs que impulsen polítiques autocràtiques i debiliten les institucions democràtiques. Davant d’aquesta realitat, es reivindica el paper dels escriptors en la defensa de la humanitat i la necessitat de promoure mecanismes de mediació per posar fi als conflictes. També es va criticar la inacció dels membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU.

En una xerrada en línia, l’antropòleg Alex de Waal, director de la World Peace Foundation, va denunciar l’ús de la fam com a arma de guerra, amb especial atenció a la situació actual a Gaza, emmarcant-la en una anàlisi històrica.

Pel que fa a la resolució que es presentarà al sumari, no s’hi van introduir esmenes, però hi va haver intervencions destacades, com la de Tanja Tuma (Eslovènia), que va alertar sobre la crisi del sistema de protecció de refugiats a la UE i va apel·lar als escriptors a fer pressió i donar visibilitat a les vulneracions de drets a països com Itàlia o Hongria.

Finalment, a la taula rodona sobre la fam com a arma de guerra —amb participants d’Ucraïna, Síria, Bòsnia, Sudan i Palestina— es va insistir que la tasca dels escriptors ha d’anar més enllà del testimoniatge: cal preservar la memòria, combatre la propaganda, construir solidaritat i exigir responsabilitats a escala global.

 

La jornada del Comitè d’Escriptors Perseguits va comptar amb els testimonis colpidors de la poeta siriana Kholoud Charaf i de l’acadèmica iugur Rabigül Erkmen, així com amb la participació de Helge Lunde, president de l’ICORN. Es va parlar, entre altres temes, de la crisi de les Nacions Unides, de l’onada antimmigratòria i de la necessitat d’establir mecanismes de monitorització regionals per millorar la circulació d’informació als països més restrictius com la Xina, Rússia i Iran. També es va debatre la resolució del PEN Internacional sobre la llibertat d’expressió als EUA que es votarà en aquest congrés. Una jornada molt profícua.

Pel que fa al Comitè d’Escriptores, encapçalat per la membre del PEN San Miguel Judyth Hill i que en els darrers mesos ha estat molt actiu pel que fa a propostes de resolucions, la sessió va combinar la denúncia i la literatura. D’una banda, Jennifer Clement va exposar els principals punts de la resolució sobre justícia climàtica que es presentaria al plenari uns dies després; la presidenta del PEN Amèrica Jennifer Boylan va compartir els punts clau de la “resolució sobre la diversitat de gènere, els drets humans de les persones transgènere i l’agenda sobre la dona, la pau i la seguretat”; i, de l’altra, es van organitzar dues taules rodones: una primera sobre justícia global i gènere, conduïda per Tanja Tuma del PEN Eslovè, i una segona sobre resistència, dones indígenes i crisi climàtica. La trobada també va donar espai a projeccions i lectures de peces d’escriptores vinculades a diferents comitès d’arreu.

En representació del Consell Jove, el Comitè Jove Internacional (YWC) va celebrar la seva primera reunió després de la seva formació. Hi van participar els PEN dels Països Baixos, Sud-àfrica, Togo, Bielorússia, Regne Unit, Amèrica i el PEN Català. També van fer acte de presència diversos PEN amb interès a participar-hi en el futur. En la reunió es va aprovar el document intern que regula el Comitè, però aquest no s’ha aprovat a l’Assemblea. D’altra banda, es va advertir que aquest comitè no disposa de cap delegat del PEN Internacional que hi treballi ni de pressupost, fet que dificulta l’impuls de qualsevol projecte. S’han detectat PENs integrats per joves, ja sigui a través d’un Comitè Jove Regional o formant part de la plantilla o de la junta, com és el cas dels PEN Bielorús i dels Països Baixos.

La primera jornada del congrés va aplegar delegats i públic interessat de Cracòvia al voltant d’una conferència inaugural titulada “Memòria, migració i mite en la ficció contemporània”, que va comptar amb la participació de Margaret Atwood, seguida per la premi Nobel de Literatura, l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk, en conversa amb l’escriptor kurd i president de PEN Internacional, Burhan Sönmez.

En la segona jornada del Congrés, es van presentar diferents informes relatius a temes organitzatius (tresoreria, funcionament del fons d’emergència), així com d’altres de caire polític, com la situació de la llibertat d’expressió a Polònia. També es van presentar les candidatures per ocupar llocs a la junta directiva del PEN Internacional i als diferents comitès. A la tarda, es van explicar els canvis als estatuts que es portaran a votació a l’Assemblea, i la jornada va concloure amb una taula rodona amb escriptors bielorussos a l’exili, Julia Cimafiejeva i Alhierd Bacharevič.

La tercera jornada va continuar amb la part assembleària. Es van compartir i defensar les propostes de resolucions i manifestos, com el “Manifest Climàtic”, en què ha participat molt activament el cap del Comitè d’Emergència Climàtica del PEN Català, Miquel Àngel Llauger. Els delegats dels diferents centres PEN van poder aportar esmenes i impressions a les propostes.

Després de la pausa de dinar, la tarda es va dedicar als grups de treball i acció. La delegació del PEN es va repartir entre els diversos grups, fet que va permetre aprofitar al màxim la trobada per implicar-nos internacionalment en iniciatives com:

  • – El Grup d’Acció per Ucraïna, amb el president del PEN Ucraïnès Volodimir Iermòlneko, destacant que l’experiència ucraïnesa reflecteix moltes altres realitats culturals en temps de dolor.
    – Els grups regionals d’Amèrica i Àfrica.
    – El Grup d’Acció per Palestina, facilitat per PEN Internacional, amb l’objectiu de coordinar esforços de suport als escriptors palestins i tractar qüestions sobre la llibertat d’expressió a Palestina. Es van presentar actualitzacions, testimonis des de Gaza i necessitats actuals.
    – El Grup de Treball del PEN Global, per a escriptors no adscrits a cap centre segons la seva llengua, país o regió.
    – Breu formació sobre difusió mediàtica de la tasca del PEN i elaboració de materials de denúncia per als mitjans de comunicació.
  • L’endemà, es van anunciar els resultats de les diferents votacions (podeullegir les ressolucions aprobades i traduides als següents enllaços):
  • 1- Resolució sobre justícia climàtica
  • 2- Resocució sobre la llibertat d’expressió als EUA
  • 3- Resolució
  • 4- Resolució
  • Finalment es van celebrar les tres últimes taules rodones del congrés:

“La llibertat de publicar: resistència, risc i imaginació radical”, moderada per Ronald Blunden, amb Giovanni Hoepli, Kerstin Almegård, Ayi Renaud Dossavi i Miguel Ángel Oxlaj Cúmez, sobre el coratge i la creativitat davant la censura.
“l’esborrat cultural”, moderada per Samira Mohyeddin, amb Ishraga Mustafa, Mayyu Ali, Mahmoud Muna i Ross Holder, centrada en la preservació de cultures marginades.
“Centrar la literatura i la cultura indígenes en converses globals”, moderada per Miguel Ángel Oxlaj Cúmez, amb Lyz Sáenz, Kulleh Grasi i Keyuk Yantén, que van mostrar la vital aportació dels escriptors indígenes al diàleg literari global.

Després de gairebé una setmana de congrés i de trobades  amb els diferents centres pen d’arreu del món, tornem amb moltes ganes de contuniar treballant perquè la feina no s’acaba mai i el món contua necessitant, potser ara més que mai, acions decidides de defensa de la literatura, la cultura i la llibertat d’expressió.