El PEN Català i la Fundació Villa Decius de Cracòvia, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i la FaberLlull d’Olot, anuncien els noms dels autors i autores seleccionats per participar en la residència internacional d’escriptura emergent de no-ficció en llengua catalana i polonesa. El projecte, que tindrà lloc entre el 2025 i el 2026 a les ciutats d’Olot i Cracòvia, té com a objectiu impulsar la creació literària i fomentar el debat crític al voltant dels reptes socials contemporanis.

Aquesta edició ha rebut un total de 22 candidatures, totes elles de gran qualitat, i la decisió final que ha pres el jurat ha estat especialment difícil. El comitè de selecció dels autors catalans ha estat integrat per Izaskun Arretxe, directora de l’Institut Ramon Llull; Pepa Pasamón, responsable la residència de la FaberLlull d’Olot; Gemma Rodríguez, directora del PEN Català, Miquel Àngel Llauger, vocal de la junta del PEN Català, i Bernat Reher, membre del Consell Jove del PEN Català. La selecció dels residents polonesos ha anat a càrrec d’una comissió organitzada per Villa Decius.

La selecció catalana:

1.                  Pit-roig Vinyals

Títol del projecte: I convindran molts noms a un sol amor: al·legat per la justícia lingüística universal.

L’assaig pretén evidenciar i denunciar el caràcter pandèmic i mortífer de la pèrdua de diversitat lingüística, així com explorar-ne les causes —o més ben dit, les culpes— amb l’objectiu de posar i cridar l’atenció sobre el fet que els lingüicidis, els ecocidis i els lliberticidis responen al mateix denominador comú: la lògica del supremacisme. En un cas, supremacisme humà sobre el planeta i les espècies, i en els altres dos, supremacisme d’uns quants grups humans sobre tots els altres.

2.                  Mireia Ibáñez

Títol del projecte: Morir és un acte col·lectiu: per una ecologia de la mort.

L’assaig reivindica la necessitat de disposar de narratives que expliquin i emmarquin la mort com un procés col·lectiu que ens entreteixeix inevitablement amb l’entorn: ens uneix no només com a espècie, sinó també amb la resta d’éssers vius, en un constant cicle de floriment, descomposició i regeneració.

3.                  Arià Paco

Títol del projecte: Casting de personatges masculins

L’assaig explora les masculinitats i el seu vincle amb les condicions materials i polítiques. La hipòtesi de treball de l’autor és que hi ha una masculinitat heterosexual que està experimentant una transformació, i que la direcció d’aquesta transformació està influenciada per multitud de factors: des de les tendències globals fins al poder polític que ostenta la seva nació o grup d’afiliació.

 

La selecció polonesa:

1.              Roland Hensoldt

Títol del projecte: Journalists as AI Educators: safeguarding truth in the age of deepfakes (Periodistes com a educadors en IA: protegir la veritat en l’era dels deepfakes)

Aquest assaig experimenta amb la importància del periodisme de qualitat, les grans tendències en el consum de continguts i els riscos associats a la intel·ligència artificial generativa. A partir de la idea d’un diari hiperpersonalitzat que anticipa titulars i recrea entrevistes amb persones del futur, el text reflexiona sobre com aquestes tecnologies, fins fa poc només a l’abast de grans empreses, s’han democratitzat a preus irrisoris. Les implicacions d’aquesta transformació s’inscriuen en una narrativa més àmplia sobre la crisi de la veritat, el pes creixent de les plataformes i el paper essencial que encara té el periodisme humà per defensar una informació veraç en un context global de desinformació.

2.            Urszula Idzikowska

Títol del projecte: Polacy z wyboru: kto tworzy nową Polskę? (Polonesos per elecció: qui està construint una nova Polònia?)

L’assaig és un reportatge literari que dona veu a persones que viuen a la cruïlla de cultures: entre ells un kurd del Kurdistan iraquià que està construint una nova vida a Polònia i una parella que va tornar del Regne Unit el 2015. Les seves històries formen part d’una narrativa més àmplia de transformació cultural de l’estructura social, la identitat i la integració poloneses que són centrals en els debats en curs a Europa.

3.            Szymon Opryszek

Títol del projecte: Fortress of Paradoxes (Fortalesa de paradoxes)

Durant segles, Europa ha estat un centre de ciència, cultura i coneixement. Ha exportat idees, lleis, models de govern i mà d’obra sobrant arreu del continent. Avui, Europa està en crisi. S’ha convertit en una fortalesa de paradoxes, fortament protegida contra l’“invasor”. Però ningú no es pregunta d’on ve el fenomen de les migracions massives ni quin impacte ha tingut en ell la política d’allò que anomenem Europa en un sentit ampli. Amb aquest llibre de crònica periodística, Opryszek vol mostrar l’esquizofrènia d’Europa a través d’uns quants fenòmens socioeconòmics concrets.