Al 91è congrés del PEN Internacional, que va tenir lloc del 2 al 5 de setembre de 2025, els centres PEN d’arreu del món, entre ells el PEN Català, van aprovar aquesta resolució: 

L’Assemblea de Delegats de PEN International, reunida en el seu 91è Congrés Anual, que se celebra del 2 al 5 de setembre de 2025, condemna enèrgicament els creixents atacs contra la llibertat d’expressió als Estats Units.

Ens preocupa profundament el fet que un conjunt cada cop més ampli de funcions del govern federal dels Estats Units estigui sent instrumentalitzat per reprimir discursos que l’administració actual desaprova i per imposar visions que recolza. El govern està atacant els sectors cultural, mediàtic i educatiu, i està generant un clima de por entorn de la llibertat d’expressió. Les conseqüències — i, com cada vegada resulta més evident, l’objectiu mateix — d’aquest important abús de poder són la repressió generalitzada de la dissidència a tot el país, la destrucció dels fonaments d’una societat lliure i oberta i la vulneració de la llibertat d’expressió, inclòs el dret de rebre i difondre informació.

Prohibició de llibres i imposició de restriccions a l’educació
Des de 2021, un moviment de dreta ha buscat apropiar-se del control de l’educació pública, mitjançant campanyes públiques per prohibir llibres i la introducció d’ordres de silenci a les escoles per part de legisladors i legisladores. En els darrers quatre anys, els Estats Units han estat testimoni de gairebé 16.000 prohibicions de llibres que han afectat més de 4.000 títols únics a biblioteques escolars i aules, i de la introducció de més de 400 lleis i polítiques estatals en 47 estats que busquen censurar o controlar l’ensenyament a les escoles K-12, així com als col·legis i universitats.

Entre els llibres retirats de les escoles i les biblioteques públiques hi ha títols clàssics i textos premiats, sense tenir en compte el seu valor literari i educatiu ni l’interès que poden tenir per als joves lectors. Alguns governs estatals també han començat a mantenir llistes oficials de llibres prohibits a totes les escoles públiques dels seus estats. El 2025, l’administració actual va emetre ordres executives per prohibir l’ensenyament sobre la raça, el gènere o l’exclusió històrica de les minories a les institucions públiques que reben finançament federal, i va demanar que s’elaboressin plans per posar fi a l’«adoctrinament» de nens i nenes en «ideologies radicals i antiamericanes». Poc després, les escoles del Departament de Defensa arreu del món i algunes acadèmies militars nord-americanes van començar a retirar llibres de les biblioteques i a ordenar canvis als plans d’estudis.

Les prohibicions de llibres i les ordres de censura educativa s’han dirigit sistemàticament contra llibres i ensenyaments sobre la raça i el gènere, el sexe i la sexualitat, i la història dels Estats Units, debilitant el dret dels estudiants a una educació inclusiva i de qualitat. El clima hostil cap a la literatura infantil està costant oportunitats professionals als escriptors i té un efecte paralitzador en el seu treball. Aquestes tendències amenacen la llibertat d’escriure i llegir, i tot el panorama literari. Privem els estudiants de l’oportunitat de veure reflectida a les institucions educatives tota la diversitat de la societat.

Violació de la llibertat acadèmica

En els darrers quatre anys, aquestes mateixes forces han envaït cada cop més la llibertat acadèmica als col·legis i universitats, debilitant el seu paper com a espais independents on el professorat i l’alumnat poden ensenyar, investigar i participar en l’intercanvi lliure d’idees. Els governs estatals han atacat la independència de les institucions universitàries amb noves lleis que minven la titularitat i l’acreditació, debiliten la supervisió del currículum per part del professorat, suprimeixen les oficines de «diversitat, equitat i inclusió» o restringeixen els esdeveniments i les protestes als campus.

Fins avui, s’han promulgat trenta lleis i polítiques d’aquest tipus en 19 estats, més de la meitat d’elles el 2025. Paral·lelament, s’han intensificat els esforços per utilitzar la supervisió federal com a arma per iniciar investigacions sobre universitats i dirigents pels seus programes de diversitat, equitat i inclusió, o per no respondre a l’antisemitisme, amb l’amenaça de sancions severes. L’administració ha suspès il·legalment el finançament de diverses universitats i n’ha amenaçat d’altres; ha congelat milers de milions de dòlars en subvencions; ha amenaçat amb revocar l’exempció fiscal i l’elegibilitat per acollir estudiants internacionals; i ha plantejat la possibilitat d’enjudiciar penalment universitats si no accedeixen a les exigències del govern en matèries com els currículums, els departaments acadèmics, l’admissió d’estudiants i la contractació de professorat i personal administratiu.

A col·legis i universitats, estudiants, professors i administradors senten les restriccions a la llibertat d’expressió. Investigadors i científics, davant l’amenaça greu de retallades en el finançament, tenen por respecte al que expressen públicament, els temes que proposen investigar i allò que ensenyen. En el cas d’acadèmics i estudiants internacionals, l’amenaça de revocació de visats està sembrant por i incertesa, fent que molts es plantegin abandonar el país.

Control de la cultura i de les institucions culturals
Les mesures de l’administració actual s’afegeixen a una onada de censura que s’ha estès a nivell estatal durant els darrers quatre anys, com s’ha vist en l’acceleració de la prohibició de llibres, l’aprovació de lleis per dictar i suprimir l’educació a escoles, instituts i universitats, i lleis que restringeixen el dret a la protesta. Això passa en un context d’una major disposició d’alguns grups d’interès a defensar la censura i un menor compromís amb la llibertat d’expressió en molts àmbits de la societat nord-americana.

Escriptors, periodistes, acadèmics, educadors, estudiants, artistes i creadors culturals es troben a la primera línia d’aquest atac. Els esforços per censurar i silenciar també s’han dirigit de manera desproporcionada contra les veus i històries de persones de color i persones LGBTQI+, en particular persones trans, i han intentat suprimir les avaluacions franques sobre la persistència del racisme, els prejudicis i la desigualtat al llarg de la història dels Estats Units.

Aquests esdeveniments constitueixen una amenaça greu per a la llibertat d’expressió, tant als Estats Units com a la resta del món.

Amenaça a la llibertat de premsa

Els periodistes, els mitjans i la llibertat de premsa estan sent objecte d’atacs directes per part de l’administració actual d’una manera sense precedents. Això inclou la denigració personal i les crides al comiat de periodistes que es considera que desafien o critiquen el govern; investigacions federals sobre mitjans de comunicació principals; i la concessió d’acreditacions i accés a la premsa en funció de la lleialtat. El president actual dels Estats Units, Donald J. Trump, també ha interposat demandes civils sense fonament per difamació contra mitjans per suprimir la cobertura informativa i intimidar altres mitjans, mentre que la seva administració ha amenaçat amb conseqüències reguladores adverses les empreses matrius dels mitjans o altres interessos corporatius dels propietaris si no cedeixen a les seves demandes.

La seva administració està intentant retirar el finançament als mitjans públics com NPR, PBS i els mitjans de l’Agència dels Estats Units per als Mitjans Globals (USAGM). Mitjans recolzats per l’USAGM, com Radio Free Europe/Radio Liberty i Radio Free Asia, fa temps que proporcionen accés vital a informació a persones que viuen en estats autoritaris, i la seva destrucció deixa periodistes en risc de persecució als seus països d’origen i sense suport institucional.

Les mesures del govern per intimidar i silenciar la premsa estan remodelant l’ecosistema informatiu i perjudicant la capacitat del públic per accedir a informació veraç. També han augmentat les amenaces contra periodistes, especialment dones i periodistes de color, que han estat objecte d’atacs tant en línia com fora d’ella, incloent agressions físiques i detencions mentre cobrien protestes contra la immigració a Los Angeles i altres llocs.

Atacs als drets de llibertat d’expressió de ciutadans no nord-americans i restriccions a l’intercanvi internacional
L’administració actual ha detingut i perseguit persones no ciutadanes per deportar-les a causa de les seves opinions i ha aplicat proves ideològiques per permetre l’entrada als Estats Units. En particular, ha perseguit persones que han protestat contra la guerra a Gaza i aquelles que han expressat opinions a favor de Palestina. Els estudiants palestins Mahmoud Khalil i la estudiant turca Rümeysa Öztürk van ser detinguts per qüestions relacionades amb les seves opinions. Tot i que han estat posats en llibertat, continuen sota amenaça de deportació, tot i no haver estat acusats de cap delicte.

El secretari d’Estat dels Estats Units ha afirmat que té àmplia discreció per deportar no ciutadans i revocar visats a persones que «actuïn contra la política exterior dels Estats Units», i ha condicionat la concessió de visats a la revisió de les xarxes socials dels sol·licitants, incloent si han criticat el president Trump.

Aquestes mesures amenacen els drets de llibertat d’expressió d’estudiants, acadèmics, escriptors i artistes, restringint la seva capacitat per expressar-se sobre qüestions polítiques i el seu dret a rebre informació. A més, l’ús de l’exclusió ideològica contra estudiants i creadors estrangers mina el paper dels Estats Units en la promoció de l’intercanvi i l’entesa internacionals.

Repercussió mundial

La repressió ideològica del govern actual ha tingut repercussions globals, donant poder a règims autoritaris per reprimir artistes, escriptors i professionals de la cultura als seus propis països. Alhora, la destrucció de l’ajuda exterior nord-americana a programes de democràcia i drets humans ha devastat l’ecosistema de la societat civil mundial, deixant sense suport activistes i creadors en primera línia.

En conjunt, aquests esdeveniments creen condicions alarmants per als escriptors i artistes arreu del món.

L’Assemblea de Delegats de PEN International demana:
Als governs federal i estatals dels Estats Units:

  • – Posar fi immediatament a l’ampli atac contra la llibertat d’expressió, els drets culturals i la llibertat acadèmica, i respectar i defensar aquests drets per a tothom, d’acord amb les obligacions internacionals dels Estats Units en matèria de drets humans.
    – Cessar l’ús del poder governamental per prendre represàlies contra persones, inclosos no ciutadans, per les seves opinions o punts de vista.
    – Cessar l’ús del poder governamental per amenaçar institucions mediàtiques i periodistes.
    – Cessar l’ús del poder governamental per imposar conformitat ideològica a institucions d’educació superior o restringir la llibertat acadèmica; respectar els drets d’estudiants, educadors i institucions a participar en investigació i debat oberts sense por de represàlies governamentals.
    – Alliberar immediatament totes les persones detingudes per exercir pacíficament la seva llibertat d’expressió.

A la comunitat internacional:

  • – Exhortar els Estats Units a respectar les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans i a respectar i promoure la llibertat d’expressió, els drets culturals i la llibertat acadèmica.
  • – Supervisar els esforços en curs per restringir la llibertat d’expressió i la llibertat acadèmica als Estats Units i plantejar aquestes qüestions en fòrums internacionals.
  • – Proporcionar vies humanitàries, incloent-hi visats, beques i residències, a escriptors i periodistes en risc de persecució, deportació o altres amenaces als Estats Units.
    – Augmentar el suport a escriptors, periodistes, mitjans de comunicació, creadors i institucions culturals i defensors de la llibertat d’expressió als països afectats pel tancament de l’ajuda exterior nord-americana.